18 jul. 2016

PIC D'ENGORGS I TOSSETA DE L'ESQUELLA

arribant a la portella de Meranges,
al fons el Roc Colom
Quedem a Meranges amb la gent de l'AEM. La intenció és pujar els pics d'Engorgs i fer una circular per la Tossa de l'Esquella i els estanys Llarg i de la Portella. Comencem  a caminar des de l'esplanada que hi ha a l'entrada de la vall del riu Duran (Camp Llong). Seguirem sempre les senyals que ens porten al refugi Joaquim Folch i Girona, on arribarem en una hora de pujada força suau, tret de l'últim tram en que s'empina de valent.
plans de Camp Llong
Fa un dia esplèndid i les vistes cada cop, a mesura que guanyem alçada, són més meloses i digestibles. Som als peus del Puigpedrós (2.915 m), al bell mig de la coma d'Engorgs. Fem una aturada per menjar al refugi i continuem amunt, cap a la portella de Meranges, que sense arribar-hi ens portarà a carenejar fins al cim del Pic d'Engorgs (2.818 m). Vistes espectaculars de la vessant S del pirineu d'Andorra, que tenim a tocar, i de bona part de la Cerdanya. 
Refugi Joaquim Folch i Girona
El Roc Colom ens vigila cautelós, no sigui cas que li fem alguna de les pedres que esmolen aquest cim punxegut. Continuem la carena baixant primer i ascendint el segon cim d'Engorgs (2.832 m), on gairebé no ens aturem. La calor es veu obviada per uns núvols de color gris fosc que comencen a fer l'ullet pel N, així que ens afanyem per tornar a perdre alçada i remuntar fàcilment a la Tosseta de l'Esquella (2.861 m), des d'on encara tenir una vista més extensa. 
Rododendres al mig del camí
Fem una nova aturada per gaudir del paisatge i intentar reconèixer alguns dels cims que ens envolten, alguns més fàcilment identificables que altres. Cap al S podem veure el Cadí i l'aresta del Pedraforca, així com la omnipotent Tossa d'Alp (2.536 m) sempre vigilant. Comencem la baixada per un terreny pedregós fins aconseguir el collet de St Vicenç, que, a l'esquerra per terreny fàcil, ens portarà a l'estany Llarg. D'aquí tornem de nou al refugi Joaquim Folch i Girona.
Per acabar d'arrodonir la sortida baixem del refugi per la part esquerra de la vall del Duran, per un senderó molt ben traçat que recórrer grans quantitats de rododendres florits, enrosant el paisatge amb una bellesa feréstega, propi d'aquesta part del Pirineu, poc coneguda. Arribem als plans de Camp Llong sobre les 15:30h, just per poder gaudir d'un bon dinar i una baixada tranquila fins a casa.
Gent de l'AEM, sempre un plaer anar al vostre costat i seguir les vostres traces. Mil Gràcies!!!

Pic d'engorgs
baixant cap a l'estany Llarg





cim de la Tosseta de l'Esquella


Powered by Wikiloc

salut
pep

2 jul. 2016

ENTRE EL BAIX I L'ALT PENEDÈS

Arribant a St Martí Sarroca
Segona trobada amb la Irene i el Miguel, fanàtics del tàndem, per fer una volta entre el Baix i l'Alt Penedès. Sortim de Llorenç del Penedès en direcció a l'Hostal, des d'on voregem el castell de Gemenelles i continuem en direcció a St Jaume dels Domenys per les casetes de Llobets. Creuem la carretera que puja a les Ventoses i creuem uns metres de camí de terra per anar a petar al camí asfaltat que ens portarà a la Carronya. Poc després de les casetes de Gomila entrem a l'Alt Penedès.
Sortint de la Carronya
Continuem cap a la zona de cal Margarit i les Cases Noves de la Riera, ja en terreny de Castellví de la Marca. Seguim per la BV-2128 fins les Conilleres, on virem lleugerament a l'esquerra pel camí que mena a l'ermita de St Pere ad vincula (un nom que no s'oblida fàcliment), i des d'on arribem a la cruïlla de Banyuls. D'aquí continuem fins a St Martí Sarroca, amb el castell i l'església ben enlairats damunt el poble.
Carril bici entre la Ràpita
 i els Monjos
Aprofitem per fer una parada i gaudir de l'ombra del parasol. Girem cua i agafem direcció a la Bleda pel camí del mas de Lleó. Arribem a la Rovira i fem uns metres per la B-212 fins a la rotonda que ens portarà en direcció a cal Rubió i els Monjos. Aquí, i per sorpresa meva, la Irene i el Miguel, ens descobreixen un tram curt però eixerit de carril bici fins a la Ràpita. S'ho han muntat bé aquesta gent. Girem a la dreta per la BV-2117 en direcció a St Marçal, però ben aviat trobem el camí, a mà esquerra, que ens portarà fins a l'Arboç per la Porxada, cal Cassanyes i el Papiol. 


De L'Arboç a Llorenç agafem el camí que surt vora les escoles i que va a parar a Banyeres i la Casa Roja, des d'on ja ens resten uns pocs km fins a Llorenç. Una sortida molt bonica, primavera o tardor per entre vinyes i paisatge penedesenc 100%. Gràcies nois per la companyia, sempre benvinguda i apreciada!

La Porxada, de camí a l'Arboç
arribant a l'Arboç











Powered by Wikiloc


salut
pep

19 juny 2016

VOLTA A LA TERRA ALTA

Arribant a Horta, al fons la
muntanya de Sta Bàrbara
Sortida organitzada pel Club Ciclista Alcover per fer la volta ala comarca de la Terra Alta en bicicleta de carretera. Arribem a la capital, Gandesa, sobre les 7:45h. A les 8h ens posem a pedalar enmig d'una fresca que ens obliga a portar alguna cosa de roba. Al cel, però, gairebé ni un núvol, només un aire invisible als ulls però patent a la pell.
Parc eòlic entre la Fatarella i Batea,
al fons els Ports de Beseit
Sortim de Gandesa en direcció a Cobera d'Ebre per la N-420 fins a la cruïlla de la Fatarella. Comença aquí la primera pujada del dia d'uns 400 m de desnivell. En aquest primer tram ja em quedo enrera, però amb el track no tinc cap problema. Arribo a la cruïlla que em portarà fins a Villalba dels Arcs, un poble on mai havia entrat. He pogut gaudir dels carrers ben sombrejats i on les pedres conten històries i batalles. He arribat a la plaça de l'ajuntament i he gaudit amb l'ermita de nostra senyora de Gràcia, possiblement del romànic tardà.
ermita de nostra senyora de
Gràcia a Villalba dels Arcs
església de St Blai a Bot
Ens reagrupem a la sortida del poble. La temperatura ja comença a ser del tot bona, inclús un xic freda per ser mitjans de juny. El paisatge fins aquí és ple d'aerogeneradors, increïble la qüantitat que hi ha. Fora d'això el paisatge és quelcom peculiar i genial, inclús he pogut esbrinar alguns cims nevats del Pirineu. Continuem cap a Batea, on m'arrepenteixo de no haver entrar a fer-hi una volta. Ara damunt el mapa veig que hi ha unes quantes coses interessant. Haurà de ser en una propera excursió.
Segueixo per la C-123 fins a la cruïlla amb la N-420, on uns metres a l'esquerra trobem la continuació de la C-123 en direcció Bot, on la bonica visió de l'agulla de Bot, la Moleta i la Roca Plana ens acompanya en tota la baixada.
arribant a Batea
vista dels Ports abans d'arribar a Bot
Aquí fem parada per esmorzar una bona llangonissa a la brasa (un xic massa pel meu gust, però no hi havia altra opció, almenys això és el què ens han dit, perquè després al marxar hem vist un altre bar al costat de l'església). Ben alimentats passem per davant l'església de St Blai i continuem direcció Horta de St Joan per una carretera que representa una bona muntanya russa. Aquí la muntanya de Sta Bàrbara és present tota l'estona fins que voregem el poble i anem fins a la cruïlla de Prat de Compte. M'he tornat a quedar sol gaudint d'aquesta meravella de paisatge. Agafo la C-112 cap al Prat de Compte i m'embadaleixo amb la capritxositat de les roques d'en Benet, Sta Bàrbara i el tossal d'Engrilló (1.073 m). En aquest tram hi ha una rampa de 600 m amb una mitjana del 9%, o sigui que es pot agafar amb calma.
Muntanya de Sta Bàrbara
Passo Prat de Compte amb ganes d'aturar-m'hi, també. La carretera recórrer el barranc de la Xalamera fins a la cruïlla amb la N-230. Aquí giro a l'esquerra cap al Pinell de Brai. El vent en aquesta segona part ha estat més intens, inclús feia ballar el manillar a les baixades amb velocitat. Uns quants km de pujada per enmig d'un paisatge diferent a la resta, solitari, amb pins que denoten calor i un traçat molt atractiu. Passo pel costat de l'antiga estació de tren del Pinell on trobem la Via Verda dels Ports, Finalment arribo a la rotonda on torno a veure indicat Gandesa.
creuant la serra de Cavalls de camí
a Gandesa
El meu cos s'intenta relaxar una mica ja que són tan sols 9 km. Paro a fer una foto al Pinell de Brai, sempre bonic i enlairat dalt el seu turó. La carretera C-43 va fent serpentines entre les serres de Pàndols (a l'esquerra) i Cavalls (a la dreta), i tot i que podria ser una bona manera d'acabar la ruta en un dia sense vent me n'adono que avui no és aquest dia, i els 8 km de pujada suau però constant es converteixen en un petit calvari. Sort que les vistes del barranc de Gandesa valen la pena (compte amb els dies de calor perquè aquest tram pot ser una bona caldera).
Com passa normalment els companys tenen un horari una mica apretat i quan arribo de nou a Gandesa ja no queda ningú. Aquí es confirma la norma de què segurament és molt millor anar sol i gaudir al teu propi estil que no pas anar tirant de la roda del davant amb la llengua al coll. De totes maneres tothom ha de gaudir a la seva manera. Una volta que espero repetir amb més calma, més parades i absorbint tota la informació que em pugui donar aquest paisatge feréstec però d'una bellesa inqüestionable.

Roques d'en Benet
Horta de St Joan










El Pinell de Brai












Powered by Wikiloc


salut
pep

15 juny 2016

ALBUFERA DE VALÈNCIA

Ens trobem visitant en Paco Tortosa a Carcaixent i aprofitem per fer una sortida de coneixença per la zona de l'Albufera que es troba al S de València, probablement el llac natural més gran de la península ibèrica. Deixem el cotxe en un lateral de la carretera a l'alçada de Catarroja i anem a buscar el pas que creua el canal de la Rambla del Poyo per recórrer aquest fins a l'alçada de la sèquia del comunet, al motor de l'acequia del Corral. Aquestes cases anomenades "motors" són per regular el caval de l'aigua als arrossars que envolten l'Albufera. El canal baixa ben sec i hi ha un canyissar una mica emprenyador per a ciclar. Agafem el camí de l'esquerra i sortim del canal per submergir-nos ja a la zona d'arrossars. Així arribem a la zona del Saler i les Gavines, on parem a fer unes tapes sota un sol força potent. Sort en tenim de la brisa mediterrània... 
En acabat de dinar traiem el cap al mirador on hi ha barques que ofereixen passejades per la llacuna. Hi ha una tranquilitat mansa i la calor es fa més suportable en aquest indret. De tornada aprofitem la pista asfaltada que recórrer el canal per la part baixa i que enllaça amb la pista que hem recorregut al principi. La quantitat d'ocells que es poden albirar és enorme: bernat pescaire, polla d'aigua, gavina, ànics de diferents tipus, garces, martinets, etc, així que si portem una bona càmera amb un bon zoom segur que en sortirà alguna d'aquelles per emmarcar. Nosaltres aquest cop no la duiem a sobre, mal fet...!














Powered by Wikiloc

salut
pep

LAGUARRES I CAXIGAR

església romànica
de Caxigar
Em trobo de camí a Benasque. Passo per Benabarre i m'aturo. Mai havia pujat al castell del qual quedo meravellat amb la restauració i el bon gust per les coses ben fetes. Fa una tarda calorosa però suportable. Acabo la visita lliure i torno a la furgo per començar una ruta per la zona compresa entre Benabarre, Caxigar i Laguarres, terra pertanyent al Condado de Robagorza, terra de romànic i castells medievals, terra de frontera.
Començo a Benabarre pedalant per la N-230 en direcció a Viella. M'aturo a fer el cafè a Tolva i faig una passejada pels seus carrers. La església es retalla majestuosa al cel blau potent. Torno a la carretera i m'endinso a la vall del riu Caxigar per la HU-9321 en direcció a Castigaleu. Arribo al primer poble, Luzas, on la torre del castell i el campanar romànic fan que aturi la bicicleta. Sens dubte un poblet amb un encant especial: pedra, salvatge, silenci...
església de Tolva
Segueixo cap a Castigaleu on arribo després d'una carretera secundaria en molt bon estat. Abans d'arribar al poble giro a la dreta en direcció a Caxigar per acabar de recórrer tot el riu. La carretereta va pujant per un asfalt amb molts bonys que faran un pèl incòmode la tornada. Arribo a Noguero i la solitud d'aquests paratges és notable. Agafo la A-2613 fins a Caxigar. Quedo impressionat pel paisatge. Davant, imponent, el massís del Turbón. Cap a l'esquerra totes les serres que formen el riu Isábena, i cap a la dreta la terra de frontera que separa Aragó de Catalunya, la Ribagorza del Pallars.
villa medieval de Lascuarre
Satisfet per la situació i per haver fet amistat amb un gosset a l'església romànica del poble giro cua i torno fins a Castigaleu. El temps aguanta tot i les nuvolades constants que passegen pel cel. Continuo ara per la A-2613 en direcció a Lascuarre recorrent el barranc de Sarnés. El paisatge és preciós, mitja muntanya entre els 500 i els 900 metres, i els viratges de la carretera em porten en un tres i no res fins a Lascuarre, un poble on encara queden reminiscències medievals als peus de la serra de la Mellera. Surto a la A-1605 i agafo direcció a Graus fins a Laguarres, on m'he d'aturar per una punxada a la roda del darrera. Busco ombra i canvio la càmera abans de realitzar l'ascenció al port de Laguarres. 
ermita de la Virgen del Llano
No és un port molt dur, tot dependrà dels quilòmetres que portem a les cames. En aquest cas com que és a l'última part del recorregut les pendents piquen una mica, sobretot a la part de dalt. Són 8 km a una mitjana del 6,5%. El paisatge, l'asfalt i el traçat de la carretera, però, fan que l'esforç valgui la pena. Arribo a dalt del port, a 1.060 m, sobre les 19h. Mentre realitzo la baixada cap a Benabarre disfruto de la llum i les vistes cap a la zona de Benabarre i l'embassament de Barasona.
Acabo amb l'esperit ben alliberat i amb la sensació d'haver trepitjat una terra de batalles entre regnes que encara manté una bellesa espectacular que bé val la pena recórrer.


pujant el por de Laguarres




arribant a Benabarre










Powered by Wikiloc


30 maig 2016

ST ANIOL D'AGUJA

ermita de St Aniol d'Aguja
Ràpida ecapada a la vall de Sadernes, on deixem la furgo i comencem a caminar per la pista que remonta la vall de St Aniol. La primera intenció era realitzar l'ascenció al puig de Bassegoda (1.374 m) però la pista roman tancada al públic des de març fins a setembre, així que decidim recórrer la bonica vall fins a l'ermita de St Aniol d'Aguja, excursió marcada amb senyals taronges/verds i grocs que va creuant la llera del riu vàries vegades. Més endevant, la ruta empalma amb el GR-11 que travessa tot el Pirineu. 

L'ermita està gestionada per un grup d'amics, i el refugi que hi ha adjacent s'està reformant. És interessant poder ajudar a aquesta gent pujant un dels sacs de terra que trobarem abans d'arribar a una presa. Un paisatge molt humit i el senderó ben marcat que va paral.lel al riu tota l'estona, faran d'aquesta excursió una matinal molt apte per tot tipus de caminants. Al llarg del recorregut anirem trobant diferents tolles on ens podem fer una bona remullada si fa prou calor. Arribem a l'ermita pel pont penjant i comença a tronar de debò. Fem un glop d'aigua i no perdem temps per la baixada, que la realitzarem per l'altre senderó, un xic menys marcat però molt maco. Les gotes que comencen a caure no auguren res de bo i en 15 minuts acabem xops. Trobem el senderó de pujada i el refem fins al poble de Sadernes on hem deixat la furgo. Una excursió molt recomanable per conéixer aquest petit-gran racó de l'Alta Garrotxa.

pont romànic d'en Valentí



vall de St Aniol, al fons el puig
de Bassegoda











Powered by Wikiloc


salut
pep

18 maig 2016

LOPIFIT: CAMINAR O CICLAR?

Un nou invent: caminar o anar en bicicleta? Ho haurem de provar...!!
Més info a www.lopifit.com



salut
pep

COLÒNIES TÈXTILS DEL LLOBREGAT

El Lluís i la Cristina de l'AEM ens han preparat una ruta per les colònies tèxtils que es van instal.lar al voltant del riu cap a finals del s.XIX. La ruta es va proposar en un Vèrtex del 2015. Anem amb vehicle fins a la colònia cal Rosal. Després de fer un petit mos preparem les bicicletes per tirar Llobregat avall. El dia es mostra molt tapat i hem de fer servir la jaqueta. Comencem a pedalar pel marge esquerra del riu en direcció a l'ermita de St Vicenç d'Obiols, una mostra de romànic esplèndid i molt ben conservat, abans però hem passat pel pont nou d'Orniu, d'estil gòtic.
pont d'Orniu
Continuem sempre per corriol molt ben marcat però sense senyalització. Tirem de GPS i perquè la Cristina i el Lluís han vingut a investigar el terreny abans. El paisatge és cada cop més salvatge i ens va portant pels diferents meandres que fa el riu. Quedem impressionats per la bellesa d'alguns indrets. Les colònies tèxtils aprofitaven les corrents del riu i l'aigua per fer anar els molins i bastir els teixits que necessitaven perfilar. Aquesters colònies eren gestionades per un patró que donava feina, casa i aliments als treballadors. A canvi es quedava amb una part dels sous de manera indirecte, és a dir amb el menjar.
Arribem a l'Ametlla de Casserres, fem una visita a la Mare de Déu del Roser. Passem per diferents passarel.les construiïdes pels mateixos treballadors. L'aigua baixa clara i ràpida i el cel continua amb els ulls clucs. Tot i així comença a fer una mica de xafogor. Arribem a Gironella. Els km es succeeixen molt a poc a poc, cal gaudir-ho bé tot plegat. A Gironella creuem el riu i fem la foto de grup. La zona del riu està molt ben adequada per a tot tipus d'activitats. Ens deixa molt parats el tema d'infraestructures que hi ha invertides. 
St Vicenç d'Obiols
En Xavi contemplant un mar de roca










Som ara al marge dret del riu. Anem passant pel costat de cal Bassacs, diferents rescloses, com la de Viladomiu i el Guiaró. Passem per Puig-Reig i arribem al què s'anomena "la catedral" de les colònies, St Josep i les Torres noves i velles de la vila. En aquest indret es pot apreciar la societat benestant de l'época, que amb les "torres" marcaven la diferència entre els patrons i els treballadors. Hi ha "torres" que realment semblen autèntics castells...
Continuem riu avall, ara pel marge esquerra, passant per Viladomiu on tornem a canviar de marge. El paisatge es va tornant més feréstec i la pluja comença a fer acte de presència, tot i que no arriba mai a ser molesta per pedalar. Després d'uns quants km de corriols i pontets per creuar el riu arribem a l'Ametlla de Merola on acaba aquest recorregut. Truquem al taxi perquè ens torni al punt d'inici després d'un dinar ben merescut. Hem tingut sort perquè la pluja accentua la seva intensitat... Ha anat de poc...
Moltíssimes gràcies Cristina i Lluís per aquesta petita meravella de la nostra geografia que tan sovint se'ns escapa. Esperant la propera pedalada amb ganes i millor temps...!











Powered by Wikiloc

salut
pep