27 juny 2011

BTT PEL SE DEL MONTSANT - PRIORAT

Eduard a la Vilella Baixa
Em llevo aviadet, a les 6.30h. He quedat amb l'Eduard a la Vilella Baixa amb la intenció d'anar a repassar algunes pistes i senderons per aquesta vessant del massís del Montsant. 
Comencem pujant per carretera fins la Vilella Alta, i fins al coll de la Creu, amb una rampa asfaltada del 18%. Arribem a Escaladei havent creuat la serra de la Creu Alta, que separa Poboleda del massís del Montsant. Fem un tomet pel poble, que sempre se la mereix, i continuem en direcció a la Cartoixa, on sempre hi molesta la grua que ja fa segles que s'ha instal.lat allí per a les reformes. 
collet dels Horts


Continuem per l'esquerra en direcció al collet dels Horts. Abans però fem una visita a l'ermita de la Pietat, on ens sorprèn la seva situació ombrívola. El dia ha començat amb una lleugera boirina de calor que desapareix quan arribem al collet dels Horts. La vista ja comença a ser esplèndida, i el cel d'un blau intens ho acaba d'arrodonir tot plegat.
camí empedrat al pont de Cavaloca
barraca del Creuetes
Continuem cap al mas de Forçans i abans d'arribar al collet del pla del Bisbe decantem cap a l'esquerra fins al mas Déu i el coll de la Guixera, des d'on baixem cap a la barraca del Creuetes, i ja per senderó empedrat fins a trobar l'indicador que ens portarà al pont de Cavaloca. 
D'aquí tornem enrera fins a la bifurcació i continuem en direcció a la Vilella Baixa, encara per senderó.





baixant cap a la Vilella Baixa des del pont de Cavaloca
Una passada!!! Un total de 25 km i 800 m de desnivell +.
En acabar parem a fer una cerveseta i unes patates amb olivetes per continuar parlant de la pròxima sortida, que ja esperem amb candeletes...



Salut
pep

19 juny 2011

VALL DE RIOUMAJOU

Hospice de Rioumajou
Dilluns 6 de juny. Després de deixar l'ascenció al Pic Long per l'embassament de Cap de Long per més endevant, decidim entre pluja fina endinsar-nos a la vall de Rioumajou, que tot i ser força desconeguda ens depara una bellesa flagrant, amb una zona més congosta i amb ascencions per senderons que no donen repòs.
Abans de buscar un lloc per sopar i dormir ens arribem per pista fins a l'Hospice de Rioumajou, on coneixem l'amable senyor que cuida de l'habitació que guarden pels peregrins que fan aquest tram de Camí de St Jacque. Finalment sopem i dormim a la furgo a la zona d'acampada de Frédancon en companyia d'unes quantes eixerides i famèliques vaques franceses. 
L'endemà ens llevem d'hora, i després de tornar a mirar el mapa decidim pujar fins a la cabana de Thou, i com que el dia aguanta pugem uns metres més per veure de més aprop l'impressionant cresta O del pic de Lostou. A la dreta tenim l'encara més impressionant cara N del pic de Batoua o Culfreda, on ja hem traçat imaginativament una ascenció mixta per l'evident corredor de neu que s'hi enfila de forma diagonal. Més al fons es pot entreveure el coll d'Ordiceto i les valls aragoneses.
Tornem a Frédancon havent realitzat una ascenció d'uns 1.250 m positius, que no està gens malament per pujar només fins a un coll... es que no hi ha descans en aquesta vall..??!! FANTÀSTIC !!! 
cresta de Lostou, 3023 m

cabana de Thou.
 Al fons el pic d'Escalet, 2728 m
cara N del Batoua, 3034 m




Salut
pep

16 juny 2011

NÉOUVIELLE - 3091 m

el dissabte 4 de juny ens dirigim cap a Ainsa, Bielsa, i St Lary, on sopem una pizza. Ja fa dies que preparem aquesta sortida de 3 dies, però la météo no pintava massa fina. Després de sopar pugem al llac d'Aubert, on dormim a la furgo entre alguna cortina d'aigua. 
L'endemà el cel està totalment serè, quin bon rotllo. Per fi puc contemplar el massís del Néouvielle, un dels pocs que em faltava per veure. Comencem a caminar en direcció a la Brecha de Chausenque. La idea inicial és fer la cresta que arriba al pic de Néouvielle per la dreta, i que queda a continuació de la cresta de Espade, però els mals records i les boirines constants no em deixen pujar més de la meitat. Així que em deixo guiar pel Jordi fins al glaciar i pujar al cim del Néouvielle per la ruta normal, que travessa el glaciar encara força nevat.
Hem sigut els primers de trepitjar aquesta neu en el dia d'avui, però arribem dalt el cim els últims, tancant una petita desfilada de muntanyencs que s'han deixat caure a un dels tres mils més assequibles del Pirineu, i totalment en terra francesa. Mala sort que no podem gaudir de les vistes degut a les boires constants, però la companyia d'uns vascos, veïns de furgoneta al pàrking d'Aubert, ho fa més portable.
La baixada sense problemes ens depara amb un petit plugim que dura poca estona. En resum, una ascenció molt maca i amb unes vistes espectaculars cap al Midi de Bigorra i als massísos del Vignemale i Balaitous quan no hi ha boires.














Salut
pep

15 juny 2011

VALL DEL GLORIETA

Aquesta tarda he anat a fer una passejada molt agradable per la meva estimada i veïna vall del Glorieta, que tantes estones de pau m'ha donat. Us en deixo una petitíssima mostra.
Que la disfruteu...!!!





Salut
pep

14 juny 2011

ESCALANT A MARGALEF ...

Dies de festa. Ens trobem amb l'Edu i L'Eva per fer uns llargs a MArgalef i estirar els braços una micona. L'embassament està preciós i l'arribada d'escaladors d'arreu ja comença a ser notable. Abans, però, hem passat pel bar Cal Vernet, on prenem una mica de reconstituent i guadim de la simpatia del Josep Mª...
Anem al sector Llepafils a fer unes vies de 4º per acostumar-nos a la roca margalefant, i que trobarem a sobre una balma enorme que es troba a l'esquerra del camí asfaltat que porta a l'embassament.

  

 




Salut
pep

10 juny 2011

CARRILS BICI DE NEW YORK

Això és el què passa si fas cas a la policía de New York després de posar-te una multa de 50$ per no anar pel carril bici. El policía li diu després de posar-li la multa que ha de circular pels carrils bici. El protagonista en dóna bona mostra de perquè no ho va fer quan el van multar.



Salut
pep

9 juny 2011

M'APUNTO A MOURE'M EN BICI

Genial anunci de la DGT en el què parlen de la importància de moure's en bici tan dintre com fora de les poblacions.



salut
pep

2 juny 2011

BARDENAS REALES: RALLÓN Y PISQUERRA








avui al matí ens hem llevat a les 6.30h. Ha plogut durant la nit i el temps està molt ventós i ple de núuvols. Decidim esmorzar una mica i anar fins al quartel militar que hi ha dintre del parc natural: al.lucinant!!! Fan pràctiques de tir i hi sobrevolen avions de guerra que fan una sorollada bestial!!!

Volem trobar el famós senderó del paso de los Ciervos, del què tant hem sentit a parlar. Així doncs ens arribem a l'alçada de la muntanya del Rallón, on deixarem la furgo. Començarem seguint un troç de track que porto al GPS, que no deixarem fins ben endevant. El primer 1,5 Km passa de ser pista a ser camí de ferradura en mal estat, però es comença a endinsar en una espècie de desert marronós, on cada cop és més evident que de cop i volta ens apareixaran una colla d'indis amb arcs i fletxes. Continuem endevant, seguint el track del GPS. El cel es comença a obrir tímidament, les nostres bicicletes entren ja en un món totalment desconegut, ple de cromacitat, llomes i muntanyes arrugades, que es deixen caure un centenar de metres més avall. Continuem el GPS envadalits per la natura que ens envolta. Això és fascinant! Per fi trobem el senderó que tant haviem sommiat. El paisatge és increiblement bonic, diferent si més no. Ens anem apropant a l'entrada del senderó, parant a fer fotos cada 2 x 3. Ja està, ja hi som. "Vinga David tu primer que jo et faig unes fotos. Després baixo jo i me'n fas tu a mi...!".
Hem arribat a la part de baix. Hem realitzat un somni de BTTeros, i ara som al bell mig d'un barranc que ben bé es podria comparar, a petita escala, al canyó del Colorado. Quina passada!
El cel es torna a tapar i cau alguna gota, però continuem el track del GPS fins a sortir a una pista principal, que seguim enrera fins arribar novament a la furgo.
Han estat 15 km d'adrenalina a tope. Quina canya!!!


Salut
pep
pep