30/09/2011

SCHÖNEN MÜNCHEN ...

Us deixo unes imatges de Munic, on vaig passar 3 dies ara fa poc. És una ciutat encantadora...

























Salut
pep

27/09/2011

EN BTT PEL VALAIS SUÍS

Us passo amb el vídeo de Lucas Stanus amb protagonistes de la marca de bicis BMC. El descens té 2000 m per senderons d'aquesta magnífica regió suïssa. A disfrutar...!!!


L'Illpass wondertrail by BMC trailcrew from Lucas Stanus on Vimeo.


Salut
pep

LA GLACERA DE L'ANETO EN PERILL

Segons publica el Club Alpino Barcelona a la weva web, el glaciar de l'Aneto ha perdut un 70% de la seva massa glaciar des dels anys 90. Actualment, durant l'època estival, s'ha d'anar molt en compte ja que aquest retrocès ha provocat l'aparició de moviment en roques. Tot i que no tot és negatiu ja que també ha afavorit l'aparició d'isards i marmotes, que es poden veure corretejant per la part baixa i mitja de la glacera.

glacera de l'Aneto des del Mulleres durant l'hivern 2010-2011
Podeu trobar més informació a    www.clubalpinobarcelona.com
Salut
pep

22/09/2011

ALT CAMP EN BICI

Les 18.35h. encara tinc 2 hores de llum. Agafo la Orbea i vaig a fer un tomet, una mica "a tope"... surto d'Alcover cap a Valls per Serradalt i la carretera de Picamoixons. Continuo cap a Puigpelat, Nulles i Vallmoll pel camí asfaltat de les planes. De Vallmoll segueixo cap a la Masó i el Rourell, des d'on arribaré de nou a Alcover pel camí asfaltat dels Quints. Arribo ja fosc i negre, sort de les llums del carrer... ufff!!!





salut
pep

21/09/2011

VOLTA AL BOUMORT EN BTT

Ens trobem dissabte a les 9h a Organyà, amb temps per fer un tallat i un croissant i començar a enfilar per pista semi-asfaltada cap a Montanisell i Cabó. El cap de setmana es presenta molt bo pel què fa a la météo, així doncs podem anar poc carregats de material. S'han d'aprofitar aquests últims caps de setmana de bonança abans no arribi el temps de tardor.
En total ens hem ajuntat 8 col.legues de bici i altres aventures. L'Isra ens va passar els tracks pel GPS fa uns dies, i comencem a pujar segons el previst. Les primeres rampes comencen ja només sortir d'Organyà, i ja no les deixarem fins arribar a la zona alta de Prat Muntaner, on arribem després de 26 km sense descans i amb un matí de justícia, que ens obliga a anar parant a la sombreta. És molt important anar parant a les poques fonts que trobem ja que la zona està molt seca i no córrer l'aigua. Hem pujat uns 1500 m en 3 hores!!!
Arribem a Prat Muntaner i aprofitem per fer un mos. Jo vaig una mica fos, el dia abans havia sortit amb la de carretera, cosa que no faré més, ruc de mi..., però ara queda el consol que el que resta és majoritàriament baixada. Les vistes des de Prat Muntaner són espectaculars: cap a l'est tenim el massís del Cadí-Moixeró i el Pedraforca, i cap a l'oest podem distingir la serra de St Gervás, el massís del turbón, el massís del Cotiella, fins i tot els Bessiberris i bona part de les muntanyes que formen el conjunt d'Aigüestortes.


 

Continuem aquest cop per la pista que arranca en direcció N i que va carenejant cap al serrat de la Torreta, amb bones vistes de St Joan de l'Erm. Continuem per pista principal, desmuntant de la bici en algun punt on el %  i el terreny fan impossible anar dalt la bici, i carenejem per la serra de Cuberes ja en direcció a Gerri de la Sal. Abans però ens aturem per disfrutar de l'àpat que es donen un grup de voltors amb alguna peça de caça que possiblement hagin deixat anar els forestals. Tot un espectacle veure-ho en directe!!! Abans d'arribar a la carretera que uneix Gerri amb la Pobla parem una estona a la font de Comacalent, un paradís enmig d'aquesta terra tan salvatge.
L'Isra, l'Ilde i l'Eduard decideixen allargar el tomet passant per Bresca, Gerri de la Sal, Peramea i Montsor. La resta, decidim que ja en tenim prou per avui i enfilem carretera avall passant pel congost de Collegats. Arribem a  la Pobla de Segur sobre les 18.30h, mentre que els altres 3 companys ho fan sobre les 21h. Passem la nit a la fonda Fasersia amb una bona rel.lació qüalitat-preu.
L'endemà el dia s'aixeca força tapat però cal continuar fins a Organyà. Així doncs agafem carretera fins a Pessonada, recorrent la part baixa d'aquesta muralla natural. Ens aturem al poble per carregar aigua i continuem ara ja per pista forestal en direcció al coll de Llívia, des d'on anfilarem cap a cal Magí i de nou en pujada ja més dura fins a les Collades de la serra de St Joan, des d'on tindrem ja una b aixada espextacular fins a Montanisell i fins a Organyà per pista asfaltada. Just abans d'arribar a Organyà ens comencen a caure gotes. Altre cop hem fet just i ens hem adelantat al temps.
En general una volta dura però molt maca, per disfrutar tan del paisatge com de la bici. En total hem fet uns 112 km i uns 3000 m de desnivell acumulat de pujada.



Salut
pep

15/09/2011

ADÉU A WALTER BONATTI

Ahir ens va deixar el què per mi va ser un dels millors, per no dir el millor, alpinista de tots els temps. Walter Bonatti tenia 81 quan va morir a Roma, la ciutat on va viure els últims anys. Sempre serà recordat pel memorable vivac que va realitzar, juntament amb el portejador Mahdi, a 8100 abans d'arribar, de nit, a la tenda on es trobaven Lacedelli i Compagnioni, que no els van voler ajudar durant la primera ascenció al K2, la segona muntanya més alta del món amb 8611 m.
Després d'això Bonatti decideix començar a escalar en solitari i obre nombroses vies pioneres als Alps, a l'Himalaya i als Andes, entre d'altres la ruta en solitàri al pilar SO de l'agulla del Dru (1955), que pocs anys més tard portaria el seu nom (pilar Bonatti); primera ascenció al Gasherbrum IV (7925 m) juntament amb Carlo Mauri (1958); la cara N hivernal del Matterhorn (Cervino) al 1965; primera ascenció al cerro Mariano Moreno (1958), cara N de les Grandes Jorasses en solitàri (1949) i a l'hivern (1963).
El 1965 es retira del món de l'alpinisme i es dedica a fer de periodista per revistes de muntanya i d'aventura, donant a conèixer molts indrets desconeguts fins aleshores. El seu llegat literari consta d'una desena de llibres. Però el què per mi més destaca d'aquest gran personatge és la seva HUMANITAT envers la NATURA, fent d'aquesta una aliada genial i sense precedents, juntament amb en Gaston Rebufat i en Herman Buhl, en la seva vida diària i en la manera de viure-la.
Des d'aquí una abraçada ben forta Walter, i gràcies per la lliçó de VIDA que ens has donat.


Us deixo amb un vídeo en italià que parla sobre la seva emprempta en el món de l'alpinisme.

salut
pep

09/09/2011

ALCOVER - LA MUSSARA - CAPAFONTS - MONTRAL

serra de la Mussara 
Aquest matí ens hem trobat amb en Peter, un company alemany afincat a Tarragona ja fa temps. Ens haviem de trobar a la Selva del Camp, però finalment ho hem fet a Vilaplana, cadascú pel seu cantó, jo des d'Alcover i ell des de Tarragona. D'aquí hem començat l'ascenció a la Mussara per una carretera fantàstica amb un dia que mica en mica s'havia obert del tot i deixava brillar el sol de valent. Un cop a les antenes hem tingut la brillant idea d'anar al refugi de les Airasses a fer un "xampú". No sabeu lo bé que entra després d'una pujadeta així. Hem continuat cap a la Febró tot en baixada i d'allí hem tornat a pujar fins al coll de Capafonts, Capafonts i finalment la pujada a Montral, des d'on ja només quedava una baixada perfecte de 12 km fins a Alcover.
refugi les Airasses, la Mussara
Total: 71 km i 1500 m + acumulats en poc més de 3 hores i quart. Un matí rodó sense trànsit a les carreteres i un paisatge que sempre gratifica.



pujada de la Febró
arribant a Capafonts

barranc de Siurana , serra de la Gritella i Montsant al fons





Salut
pep

05/09/2011

ORBEA AGAFA EL RELLEU

Doncs sí, finalment m'he decidit, després de fer uns km amb la Razesa, de comprar una Orbea Aqua TSR 2012, sobretot per tema de talla, ja que la 57'' de segona mà no abunda massa.
Avui, després de fer-li alguns canvis he pogut fer la primera sortida, que com no podia ser d'altra manera, ha estat fent pujada, a veure si em falta "desarrollo", que encara sóc força novell en aquesta disciplina.
Així després de sortir d'Alcover en direcció a la Selva he decidit fer la pujada a l'Albiol, amb rampes que arriben a superar el 15%. No he hagut de fer servir el pinyó més gros, però deu ni do.
El millor de tot, com sempre, ha estat la recompensa de la posta de sol en arribar a dalt, a part de la satisfacció d'haver-hi arribat real.lativament còmode. La panoràmica del camp de Tarragona, l'Alt Camp i el Baix Camp immensa!!
En total 33 km, 800 m + en 1h 20 min.



Salut
pep