29/11/2011

SERRA DE GUARA - PANTÀ DE GUARA I ST COSME

1 d'octubre. Després de dormir a Sta Cília de Panzano, el dia es lleva molt tapat i mig plujós. Així doncs decideixo deixar l'ascenció al Tozal de Guara (2078 m) per un altre dia i anar a fer una visita al pantà de Guara. La sol.litud i el silenci envolten aquest espai de la serra de Guara, i mentrestant els núvols del cel deixen pas a un blau tímid que va agafant força a mesura que avança el matí. Així doncs, agafo el mapa i començo a traçar una ruta per fer en bici. Hi ha unes ermites que inviten a la visita. Agafo doncs la pista que puja cap al pantà de Vadiello i a les ermites de St Cosme, St Gregorio i el pico de Mondinero (1467 m). El dia finalment s'ha aixecat del tot i ara el migdia-tarda es converteixen en un plaer pels sentits. La pista es va tornant pedregosa a mesura que arribo a les ermites i al pantà de Vadiello, però les parades constants la fan més portable. En un espai d'1 km, aproximadament, hi ha 5 ermites, la majoria derruïdes, fins que al final arribem a la de St Cosme, que situada sota una paret de roca imponent i la peña de las Porcionicas (909 m) domina la barrancada de Fuensanta.
Allí em trobo una gent que caminant per un senderó em diuen que és possible arribar a l'altre costat de barranc, des d'on arranca una altra pista que em retornarà a la pista del principi i a l'entrada del pantà de Guara, on tinc la furgo. Aquesta última part, molt més salvatge, alberga bosc de pi roig i va guanyant alçada fins arribar a la Cruz blanca, des d'on ja es comença a intuïr una posta de sol fascinant. Baixo una mica i de seguida trobo la pista per on he pujat al principi i que em portarà a la furgo directe. Una ruta súper recomanable i que es podria allargar cap a Almúnia del Romeral i la Coscullana, entrant ja a una part més planera del S de la serra de Guara.
ermita de St Cosme












Tozal de Guara des de Cruz Blanca









salut
pep

SERRA DE GUARA - ALQUÉZAR, LOMA COTÓN, RADIQUERO


Finals d'octubre. Fa molts anys que no pensava en Guara, només hi havia estat 3 cops per fer barrancs quan encara no havia esclatat el "boom" d'aquesta modalitat esportiva, principis dels 90. Aquest cop hi he tornat però per conèixer un trocet d'aquest massís sobre la bici. Arribo a Alquézar al migdia, visito els seus carrers molt macos i ambientats. Fa fresqueta però entra molt agradablement a la pell després de patir les calors que fa per la costa mediterrània. Preparo la bici i poso el track al GPS. La tarda és esplèndida i la llum brillant en un cel blau amb núvols prims que el fan de postal. Començo agafant la pista que puja a St Gregorio, on paro a fer uns visita al magnífic mirador que hi ha del poble d'Alquézar. Continuo en direcció a St Pelegrín, deixant la pista que baixa a Radiquero cap a l'esquerra. Arribo a les casetes que envolten l'ermita de St Pelegrín i continuo per pista en direcció N cap a Loma Cotón, des d'on vorejant La Matosa (1009 m) i el barranc de Modovil faig cap a una cruïlla de senderons. Deixo la pista que continua recta avall cap a l'ermita de la Virgen de la Viña, i agafo el senderó que surt cap a l'esquerra, i que fa una pinta terriblement bona. La llum del dia s'està acabant, però els colors del cel no enganyen a la vista, que es queda maravellada amb la paleta de l'arc iris.
El senderó és una cucada i em regala unes cireres de pastor per entretenir la gana. Genial! Surto a una pista que em portarà fins al popblet de Radiquero. És gairebé fosc i negre, però ja només queden 3 km fins a Alquézar, on arribo ja fosc del tot. 
Una sortida fantàstica per fer en un dia assolellat i allargarla uns km més cap a Alberuela de Liena i Adahuesca.

ermita de St Gregorio
ermita de St Pelegrín
camí de la Virgen de la Viña














Salut
pep

16/11/2011

ENCORDADES

Us deixo el trailer d'Encordades, un documental sobre escaladores catalanes que es presenta aquesta setmana al festival de cinema de muntanya de Torelló. Ja era hora que hi hagués una iniciativa com aquesta.


Encordades from FC Blanquerna on Vimeo.


Salut
pep

ITINERARI DE PEDRA SECA - PRADELL DE LA TEIXETA

Els núvols estan posats damunt la costa de Tarragona però cap a l'interior s'alvira un sol que fa somriure. Decideixo anar a resseguir uns camins que tenia una mica oblidats al Pradell de la Teixeta. La sorpresa arriba quan, abans d'arribar al primer encreuament de camins, em trobo un pal indicador de "itinerari de pedra seca". Continuem caminant en direcció a la serra del Pradell-Argentera i continuem trobant pals que ens indiquen l'itinerari de pedra seca. Arribem a dalt la serra on trobem el parc eòlic i on el vent ja ens comença a bufar fort a la cara. El camí està revisat i decideixo girar cua i seguir els pals, a veure on em porten. Descobreixo un itinerari per marges, cabanes, pous i balmes de pedra prou interessant, i per postre vaig en màniga curta de la temperatura tant agradable que fa.
Montsant des de la serra del Pradell
Anem resseguint els pals i ens descriuen un itinerari circular fins que, ens trobem amb un indicador que ens porta fins la cova del Petitot, que ens els mapes cartogràfics surt una mica desplaçada més cap a la barrancada. Aquesta balma servia de refugi als habitants del Pradell durant la Guerra Civil, posteriorment la van fer servir per aixoplugar el ramat. Continuem endevant i fem cap al camí d'inici. Només comentar que aquest itinerari està una mica perdut en alguns trams, i la intuició serà bàsica, així com si portem un GPS i mapa de la zona, ja que moltes vegades el senderó/camí queda perdut entre camps d'avellaners. Tot i així cal felicitar la iniciativa de l'ajuntament del Pradell per donar a conèixer una mica més aquesta zona.

Cova del Petitot






Salut
pep

07/11/2011

ULLDEMOLINS - ERMITES DE ST BARTOMEU I ST ANTONI

Diumenge. el cel està molt núvol, com últimament, però decidim arribar-nos a l'ermita de St antoni d'Ulldemolins. De moment no plou, així que baixem de la furgo i comencem a caminar en direcció a Margalef i el barranc del riu Montsant per la pista que arranca darrera de l'ermita. Trobarem indicadors cap a les Cadolles Fondes i St Bartomeu. La idea és anar a visitar la bonica ermita de St Bartomeu, al bell mig del barranc de Fraguerau, però just quan portem 5 minuts caminant comencen a caure les gotes de rigor. Sort en tenim del gorro i les jaquetes. Tot i així arribem fins a les Cadolles Fondes, on ja trobem un grup de senderistes que s'aixopluga sota una balma. Ens endinsem al bosc on la pluja ja no es fa notar tant i decidim continuar una mica més, ja que a partir d'ara el senderó transcórre per aones molt més ombrívoles.
ermita de St Bartomeu
Al cap de 20 minuts d'agradable passejada ens topem amb el pont penjant que ens ajuda a creuar el riu Montsant, i que en 10 minuts més ens durà fins a l'ermita de St Bartomeu. Arribem a l'ermita enmig de pluja fina, quan de sobte es comença a obrir el cel i el sol ens calenta les galtes. La llum canvia donant uns colors molt més intensos a tot el paisatge. Les tonalitats de tardor agafen el punt més lluminós amb aquest rajos de sol. Ens estem una estoneta contemplant la tranquilitat del lloc que invita a la reflexió. Trobem una placa que ens diu que en aquesta ermita "va fer vida solitària, el servent de Déu Francesc Palau i Quer. O.C.D. 1851". 
Tornem enrera desfent els passos de l'anada, però ara amb una mica més de temperatura i sense pluja. Gaudim molt més dels colors del bosc i dels seus fruits, agafant cireres de pastor a dojo. Arribem a l'ermita de St Antoni uns 45 minuts més tard, i també quedem parats del paratge que l'envolta: taules i barbacoes per anar-hi a passar un dia agradable de primavera. L'Edu i jo ens preguntem qui hi deu viure, no estaria gens malament fels-hi companyia...






capçalera del barranc del siu Montsant

salut
pep

06/11/2011

EN BICICLETA PER PRADES I L'ALT CAMP

Ahir dissabte quedem amb el Jordi i la Marta tot i el mal temps anunciat. Sortim força abrigats d'Alcover i després de decidir cap a on tiravem les bicicletes ja enfilaven carretera de Montral. Punyeteres !!! No arribem ben bé al poble si no que continuem cap a Capafonts. El temps està tapat però la pluja ens respecta, així que ens animem i pujem el coll de Capafonts i decidim continuar fins a Prades. 
Què fem, tirem cap a Cornudella i tornem pel coll d'Alforja o girem cua cap a la Febró i Vilaplana? Són les 9.30h i crec que les tres cares reflexaven la voluntat d'allargar una mica més el tomet per les muntanyes de Prades. Així doncs continuem cap al coll d'Albarca i Cornudella, on parem a fer un Cola Cao calentet, i un xupitet de licor de "bellota" que no estava gens malament. El dia continua tapat i la baixada a Cornudella ha estat força freda i humida. Seguim cap al coll d'Alforja on la temperatura es va suavitzant. Baixem a Alforja i seguim en direcció a Vilaplana. Tornem a tenir dilema: pugem el coll de la Batalla i baixem a la Selva i Alcover, o pugem  a la Mussara i baixem per l'Albiol? Segur que tots teniu la resposta a la punta de la llengua. Doncs sí, heu acertat. Així doncs girem cap a l'esquerra i comencem a enfilar el port de la Mussara. El dia comença a aclarir una mica més i la temperatura és molt més agradable que fa unes hores. El Jordi i la Marta van tirant. Jo em quedo enrera, li estranya a algú??!! El paisatge és maravellós, i si pujes a un ritme maco pots disfrutar-lo encara més, així que em dedico a pedalar suaument i a contemplar la majestuositat del cel que es va obrint a poc a poc. Arribem a l'Albiol i baixem cap a Alcover. El dia s'ha obert del tot i continuo tenint ganes de pedalar. Així doncs em despedeixo i agafo direcció a el Milà, la Masó i Vallmoll. El cel està ja obert del tot i brilla el sol. Com s'agraeix aquesta escalforeta després d'un matí humit i fred. Agafo direcció a la Secuita, on m'aturo a fer unes patates i una cerveseta, i anfilo cap a l'Argilaga i Nulles, des d'on em dirigeixo cap a Valls. D'aquí opto per fer un Serradalt enlloc d'anar a Alcover per la carretera més directa. Així doncs agafo carretera cap a Picamoixons i em decanto cap al pont de Goi. D'aquí pujo a Serradalt i cap a Alcover pel camí asfaltat.
Són les 16h. Porto pedalant gairebé 7 hores i encara en voldria més, però la gana i el seny s'imposen i deso la bicicleta a la furgo, que m'ha esperat pacientment darrera l'església nova d'Alcover. Han estat uns 130 km i uns 2600 m+ de desnivell, en un matí on ha passat de tot, com a mi m'agraden. En resum: FANTÀSTIC!
L'única mala notícia és que no portava la càmera al damunt. El mòbil està al taller i per tant m'he quedat sense companya fotogràfica durant uns dies. De totes maneres us deixo amb el track. Que ho disfruteu.


salut
pep