LE PETIT ROC

EN BICI PER L'ALT CAMP I L'ALT PENEDÈS

2012-01-23T20:27:00.000+01:00

Divendres 20 de gener. Ens trobem amb el Tomás a Nulles, ell surt de Tarragona i jo d'Alcover. La idea és anar a rodar una estoneta, jo fa gairebé 1 mes que no agafo la bici de carretera en sèrio...

Continuem de Nulles cap a Bràfim, les 4 carreteres i Montferri. Les zones obagues ens fan tremolar una micona però amb el sol que fa el fred passa ràpid. Continuem en direcció Salomó però agafem el trencall cap a Masllorenç i Masarbonès, un poble molt maco al què no havia estat mai. Ara ja el sol calenta i em trec la jaqueta i els guants, fa un dia estupendo! Baixem cap a la carretera del Vendrell, girem a l'esquerra i a la dreta per anar de dret a la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès i St Jaume dels Domenys. D'aquí agafem ja la carretereta que puja cap al Pla de Manlleu, on parem a fer un mos i un cafè. Decidim continuar cap a la Torreta, en direcció a Bonany, les Pobles i Santes Creus.

Des d'aquí tornem per la carretera de Bràfim, Nulles i l'Argilaga, on ens despedim després d'unes horetes de bona bici i unes carreteres fantàstiques per aquesta pràctica de les dues rodes. Jo continuo cap a la Secuita, Vallmoll, la Masó, el Milà i finalment Alcover, acabant amb unes sensacions inmillorables.

Salut

pep

VÍDEO DE LA CABRERÈS 2011

2012-01-19T23:30:00.000+01:00

Us deixo amb la pel.lícula de la volta al Cabrerès que vam realitzar amb la penya del Centre Excursionista de Badalona aquesta passada tardor. Que el disfruteu!!!

Salut
pep

AIGÜESTORTES

2012-01-12T11:29:00.001+01:00

2 de gener de 2012. Em truca l'Alvar per fer la primera sortida amb esquís de la temporada, a la qual s'afegeixen en Manel, en David i l'Isra. Quedem a Artesa de Segre on carreguem tot el material a la furgo i agafem direcció a Espot. La pujada a Sant Maurici la realitzem en taxi, que ens deixa ja a la pista de pujada a Amitges. Està caient neu de manera tímida, però a mesura que avancem cau amb més força. Arribem al refugi lliure d'Amitges en un parell d'hores. Anem força carregats però la sorpresa arriba quan ens trobem una estufa de butà (val a dir que s'agraeix quan les temparatues a les què has de dormir i passar la tarda no pugen dels 0ºC). Abans de tancar-nos al refugi el cel s'obre una estona i aprofitem per anar a buscar aigua al llac gelat, on el Manel ens ensenya la seva tècnica depurada de les garrafes i el pal, tota una lliçó de supervivència.

L'endemà, dimarts 3 de gener, ens llevem amb un cel força ras i de color rosadet que augura fred intens. Sortim del refugi a uns -5ºC, però amb l'exercici ens va passant el fred de les mans. Arribem a un collet damunt de l'estany dels Barbs i se'ns obre ja espectacular el coll i el tuc de Ratera, que ens mostra la polcritud de la nevada de la nit anterior. El sol comença a iluminar el cim. El paisatge és gairebé fantasmagòric, crec que mai havia vist les muntanyes del Pirineu tan gelades! Arribem al port de Ratera d'Espot amb una ventada gelada intensa. Comencem a remuntar per les faldes del tuc de Ratera en direcció SO per evitar el vent. El cel sembla tèrvol però aguantarà. Trobem un recer on deixem les motxilles. En Manel i l'Isra pugem amunt amb esquís, la resta ho fem amb crampons i piolet. Arribem al cim del tuc de Ratera (2.862 m) després d'uns 40 minuts. Tenim gairebé tot el món a sota nostre! amb un blanc especial i obrint traça, que és el què ens agrada.

Fa força fred i baixem ràpid. El cel es comença a obrir mica en mica fins que després de passar altre cop pel port de Ratera es torna ben bé blau. Comencem a buscar la millor manera de baixar esquiant cap al llac Obago per entra neu acumulada durant la nit. La calor comença a ser intensa i la neu es desfà amb una rapidesa sorprenent. Finalment arribem al llac, on remuntem per l'esquerra per anar a trobar la millor baixada cap al llac i refugi de Colomers, on arribem sobre les 14.30h. Aprofitem per assecar pells i botes i menjar alguna cosa. La tarda és curta en aquesta época de l'any i decidim passar-la al refugi lliure que és com una nevera de fred. L'Isra i en Manel van a fer una mica més d'exercici pujant al coll de Caldes. És gairebé fosc quan arriben de nou al refugi. Sopem en companyia d'una gent que han pujat a peu i amb els què compartim llitera.

L'endemà, dimecres 4 de gener, ens llevem com cada dia sobre les 6h. Aquest cop el cel està totalment cobert i la neu no para de caure de manera copiosa. Esmorzem i tracem la ruta de tornada cap al port de Ratera. Anem tirant de GPS a estones, ja que la visibilitat és força dolenta. A mesura que avança el dia s'hi pot veure una mica més però els frontals ens han ajudat durant la primera part del matí.

Arribem al port de Ratera amb una boira espessa però que ens deixa endevinar el millor camí per passar a la banda d'Amitges. El vent gèlid ens acompanya fins que no baixem ja cap al barranc de Ratera en direcció a la pista que puja a Amitges. FInalment trobem la pista

i un grup d'excursionistes amb raquetes que volen pujar fins al port de Ratera, tot i que la previsió no es massa esperançadora.

De nou baixem a Espot amb el taxi i anem a menjar alguna cosa calenteta abans de tirar avall cap a Artesa de Segre. En definitiva 3 dies molt intensos de companyia, de paisatge, de converses pendents i de VIDA!!!

Gràcies companys.

Salut

pep

SERRA DE CHÍA

2012-01-08T21:38:00.000+01:00

30 de desembre de 2011. Continuem per la vall de Benasque. Aquest cop decideixo pujar a la serra de Chía, des d'on tindrem una de les millors vistes cap a tots els massisos que envolten aquesta vall tan entranyable, per mi la millor vista que he tingut fins ara de tot aquest tresor natural.

Sortim del poble de Chía en direcció al collado de Sahún. Deixem la furgo al costat d'un abeurador, després de creuar una petita barrancada. Agafem sempre la pista principal que, en direcció S ens portarà fins a les àmplies pastures de Yermo Garuz. Aquí girem a la dreta ja per prats fins a una primera cabana de pastor, ben acondicionada per passar-hi la nit, amb llenya i tot. Continuem una mica més fins que trobem uns isards que ens vigilen des de les alçades.

El dia és molt asolellat, fins i tot camino amb les mànigues arremengades, i la posta promet ser un espectacle d'aquells que costen d'oblidar. De tornada ens invaeix ja un cel rosat que projecta les últimes llums vermelloses als pics més alts, abraçant-nos amb un festival de colors increïblement maravellós. No tenim paraules, però ens mirem, contents, feliços, i la Tura belluga la cua. Què més es pot demanar?

massís del Cotiella

massís de Posets - Espadas - Eriste

massís de Maladetes

Salut

pep

MASSÍS DEL TURBÓN

2012-01-08T21:21:00.000+01:00

La Múria i el massís del Posets - Eriste

28 de desembre de 2011. He pujat amb la Tura a Anciles per passar 3 dies i aprofitar que encara no hi ha neu per poder fer alguna excrusió per diferents talaies de primer ordre de la vall de Benasque.

Gallinero i Aneto

Anem amb la furgo fins a la Múria, des d'on continuem per la pista asfaltada a l'esquerra fins arribar a una zona de pic-nic. D'aquí continuem per la pista fins a trobar al camí de Selvaplana, que recórre la part N del massís del Turbón. Continuem aquesta pista fins arribar a una esplanada on trobarem una fita a la dreta. Agafem el camí que s'endinsa al bosc i el seguim fins que es converteix en senderó amb pujada molt pronunciada pel mig d'una barrancada. Després d'uns quants metres de desnivell acumulat arribem a la carena E del

massís, per sobre de la coma de St Adrián.

Aquí les vistes són ja impressionants. Podem veure des del Pedraforca i el Cadí fins al massís del Cotiella, passant per la vall de Boí-Taüll, el Vallibierna, les Maladetes, el Perdiguero, el Posets - Eriste, i la serra de Guara. El dia és fresc però molt assolellat.

Mirant el mapa decidim fer una tornada circular i ens dirigim cap al coll de la Múria, des d'on continuarem per la pista en direcció al massís del Baciero, i tornarem pel bosc, ara ja per senderó mig perdut (sort del GPS) fins arribar de nou a la pista de Selvaplana, i fins a la zona de pic-nic.

Recomanable que no se us faci de nit mentre baixeu pel bosc.

Vall de Bardají i serra de Guara, al fons

cara O del Turbón

Massís Espadas - Posets (Llardana)

Serra de Baciero i Cotiella, al fons

Salut

pep

BICICLETA SOLIDÀRIA

2011-12-21T10:06:00.002+01:00

Nova iniciativa de BiciCamp a Reus juntament amb el Banc d'Aliments. BiciCamp promou la "Bicicleta Solidària" en la qual es pretèn bescanviar bicicletes, que els usuaris no utilitzin, per menjar, que serà entregat al Banc d'Aliments de Reus.

Per saber més aneu a http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=20218

Salut

pep

BESTIESES...!!!

2011-12-20T16:12:00.002+01:00

Us deixo amb aquest vídeo recopilatori del què arriba a fer certa gent, desafiant sobretot la gravetat. Increïble, no us el podeu perdre.

Salut
pep

ERMITA VIRTUTS I SERRA DEL POU

2011-12-12T11:53:00.002+01:00

ermita de les Virtuts i Montral

Diumenge per la tarda. He acabat currar i arribo a casa amb un dia espectacular. Em poso les malles i les bambes i anem amb la furgo fins al aparcament del mas de Forès. Allí comencem a córrer amb la Tura pel camí de Montral, però ben aviat ens decantem a l'esquerra per la pista forestal que puja cap a l'ermita de les Virtuts, que més endevant es converteix en senderó, últimament força malmès per bicis, i m'atreviria a dir que fins i tot motos. Arribem a l'ermita en poc més de 50 minuts. La pujada es pot fer trams corrent - trams a peu, però sobretot és per disfrutar-la. Ens trobem a un grupet d'excursionistes, entre els què hi ha uns amics de l'urbanització. L'ermita sempre invita a la reflexió, és llàstima que estigui tan malmesa i plena de herbes que en dificulten el pas.

Serra del Pou des del mas de Vidal

Continuem el senderó que ens porta a la pista de mas Vidal, que continuarem cap a la dreta ara ja corrent per pla-baixada fins a trobar altre cop senderó i encreuament cap al grau del Malpàs, que farem caminant. Un cop a dalt, al costat d'un pal indicador, girem a l'esquerra pel senderó que ens portarà a dalt de la Serra del Pou, una de les meves preferides d'aquestes contrades, i des de la què es té una vista supèrva de la vall del Glorieta i l'Albiol. Arribem dalt i ens trobem un altre grupet d'excursionistes dinant. La Tura i jo baixem pel vertiginós senderó de nou cap a la pista de mas Vidal per tornar a trobar el senderó de les Virtuts, i continuar baixant per on hem pujat.

En total uns 12 km en menys de 2 horetes, per anar estirant cames :-). si realitzem la volta caminant podem trigar unes 3 hores i mitja, 4 hores com a molt, perfecte per fer amb un matí, inclús amb canalla, tot i que el desnivell de pujada és considerable: +600m.

vall del Glorieta des de Malpàs

senderó de les Virtuts

senderó del Malpàs

Salut

pep

TRANS MONTSANT

2011-12-09T20:43:00.001+01:00

sortint de St Joan de Codolar

Mare de déu de Montsant

Ja fa temps que l'Eduard "m'atabala" per creuar el massís del Montsant, Priorat, per dalt la Serra Major. Després de parlar de la logística decidim deixar un cotxe a Cabacés i un altra a Cornudella de Montsant, on començarem la travessa. Pujem doncs de Cornudella cap a l'ermita de St Joan del Codolar, on trobem a la Montserrat, l'ermitanya que hi viu tot l'any, molt simpàtica ella...! Continuem pel camí de la Llisera o camí dels Cartoixans seguint les marques de GR fins al coll d'Albarca, gairebé ciclable en un 90%, això sí, s'ha de tenir certa tècnica. Agafem la pista que puja fins a l'ermita de la mare de déu del Montsant (rampes del 18 i 20%), on parem a fer un mos, i continuem per la pista que ressegueix el barranc que porta al Toll de l'Ou. A la bassa forestal girem a l'esquerra pel barranc de les Pletes, on tornem a trobar unes rampes infernals del 23%, fins a trobar el senderó que puja a la Roca Corbatera pel pas del Gat (indicat al camí amb una fita en una corba molt marcada a la dreta), on ens les hem d'inventar una mica per pujar-hi les bicicletes. Ja som a la Serra Major, però ens ha costat una bona suada pujar per les pendents pedregoses, sobretot en els últims metres.

D'aquí ja és tot senderó de còdol fins gairebé a l'altre extrem del massís. Hem d'anar en compta perquè podem relliscar molt fàcilment, i haurem de caminar en algun tram, tot i que poca estona. Així doncs agafem direcció al piló dels Senyalets i la Morera. El dia s'ha tapat una micona i es nota que estem per sobre dels 1000 metres d'alçada, tot i així les vistes que tenim del Pirineu nevat i la comarca del Priorat ens deixen amb la pell de gallina. Continuem per senderó resseguint els pals indicadors metàl.lics. Ens creuem amb 3 ciclistes, a qui acompanyem fins al barranc de la Grallera. Nosaltres continuem en direcció a Cabacés, el piló dels Senyalets i la Cogulla. Des d'aquí el terreny ja es torna menys codolós però no exempt de pedra, tot i així el senderó es deixa fer prou bé, tot i algun tramet que hem de posar peu a terra. Finalment arribem al Portell del Planassot, des d'on iniciem la vertiginosa baixada pel Portell de la Boca de l'Infern fins a la pista que baixa a l'ermita de la Foia i la serra de St Cristòfol. Des de la Foia baixem per la pista forestal, passant per la Covassa i la font dels Capellans. En definitiva una sortida molt tècnica i curta 34 km, però molt intensa.

Pas del Gat

Baixant el portell de la boca de l'infern

Salut

pep

SERRA DE GUARA - PANTÀ DE GUARA I ST COSME

2011-11-29T11:41:00.000+01:00

1 d'octubre. Després de dormir a Sta Cília de Panzano, el dia es lleva molt tapat i mig plujós. Així doncs decideixo deixar l'ascenció al Tozal de Guara (2078 m) per un altre dia i anar a fer una visita al pantà de Guara. La sol.litud i el silenci envolten aquest espai de la serra de Guara, i mentrestant els núvols del cel deixen pas a un blau tímid que va agafant força a mesura que avança el matí. Així doncs, agafo el mapa i començo a traçar una ruta per fer en bici. Hi ha unes ermites que inviten a la visita. Agafo doncs la pista que puja cap al pantà de Vadiello i a les ermites de St Cosme, St Gregorio i el pico de Mondinero (1467 m). El dia finalment s'ha aixecat del tot i ara el migdia-tarda es converteixen en un plaer pels sentits. La pista es va tornant pedregosa a mesura que arribo a les ermites i al pantà de Vadiello, però les parades constants la fan més portable. En un espai d'1 km, aproximadament, hi ha 5 ermites, la majoria derruïdes, fins que al final arribem a la de St Cosme, que situada sota una paret de roca imponent i la peña de las Porcionicas (909 m) domina la barrancada de Fuensanta.

Allí em trobo una gent que caminant per un senderó em diuen que és possible arribar a l'altre costat de barranc, des d'on arranca una altra pista que em retornarà a la pista del principi i a l'entrada del pantà de Guara, on tinc la furgo. Aquesta última part, molt més salvatge, alberga bosc de pi roig i va guanyant alçada fins arribar a la Cruz blanca, des d'on ja es comença a intuïr una posta de sol fascinant. Baixo una mica i de seguida trobo la pista per on he pujat al principi i que em portarà a la furgo directe. Una ruta súper recomanable i que es podria allargar cap a Almúnia del Romeral i la Coscullana, entrant ja a una part més planera del S de la serra de Guara.

ermita de St Cosme

Tozal de Guara des de Cruz Blanca

salut

pep

SERRA DE GUARA - ALQUÉZAR, LOMA COTÓN, RADIQUERO

2011-11-29T11:24:00.000+01:00

Finals d'octubre. Fa molts anys que no pensava en Guara, només hi havia estat 3 cops per fer barrancs quan encara no havia esclatat el "boom" d'aquesta modalitat esportiva, principis dels 90. Aquest cop hi he tornat però per conèixer un trocet d'aquest massís sobre la bici. Arribo a Alquézar al migdia, visito els seus carrers molt macos i ambientats. Fa fresqueta però entra molt agradablement a la pell després de patir les calors que fa per la costa mediterrània. Preparo la bici i poso el track al GPS. La tarda és esplèndida i la llum brillant en un cel blau amb núvols prims que el fan de postal. Començo agafant la pista que puja a St Gregorio, on paro a fer uns visita al magnífic mirador que hi ha del poble d'Alquézar. Continuo en direcció a St Pelegrín, deixant la pista que baixa a Radiquero cap a l'esquerra. Arribo a les casetes que envolten l'ermita de St Pelegrín i continuo per pista en direcció N cap a Loma Cotón, des d'on vorejant La Matosa (1009 m) i el barranc de Modovil faig cap a una cruïlla de senderons. Deixo la pista que continua recta avall cap a l'ermita de la Virgen de la Viña, i agafo el senderó que surt cap a l'esquerra, i que fa una pinta terriblement bona. La llum del dia s'està acabant, però els colors del cel no enganyen a la vista, que es queda maravellada amb la paleta de l'arc iris.

El senderó és una cucada i em regala unes cireres de pastor per entretenir la gana. Genial! Surto a una pista que em portarà fins al popblet de Radiquero. És gairebé fosc i negre, però ja només queden 3 km fins a Alquézar, on arribo ja fosc del tot.

Una sortida fantàstica per fer en un dia assolellat i allargarla uns km més cap a Alberuela de Liena i Adahuesca.

ermita de St Gregorio

ermita de St Pelegrín

camí de la Virgen de la Viña

Salut
pep

ENCORDADES

2011-11-16T20:58:00.001+01:00

Us deixo el trailer d'Encordades, un documental sobre escaladores catalanes que es presenta aquesta setmana al festival de cinema de muntanya de Torelló. Ja era hora que hi hagués una iniciativa com aquesta.

Encordades from FC Blanquerna on Vimeo.

Salut
pep

ITINERARI DE PEDRA SECA - PRADELL DE LA TEIXETA

2011-11-16T20:41:00.000+01:00

Els núvols estan posats damunt la costa de Tarragona però cap a l'interior s'alvira un sol que fa somriure. Decideixo anar a resseguir uns camins que tenia una mica oblidats al Pradell de la Teixeta. La sorpresa arriba quan, abans d'arribar al primer encreuament de camins, em trobo un pal indicador de "itinerari de pedra seca". Continuem caminant en direcció a la serra del Pradell-Argentera i continuem trobant pals que ens indiquen l'itinerari de pedra seca. Arribem a dalt la serra on trobem el parc eòlic i on el vent ja ens comença a bufar fort a la cara. El camí està revisat i decideixo girar cua i seguir els pals, a veure on em porten. Descobreixo un itinerari per marges, cabanes, pous i balmes de pedra prou interessant, i per postre vaig en màniga curta de la temperatura tant agradable que fa.

Montsant des de la serra del Pradell

Anem resseguint els pals i ens descriuen un itinerari circular fins que, ens trobem amb un indicador que ens porta fins la cova del Petitot, que ens els mapes cartogràfics surt una mica desplaçada més cap a la barrancada. Aquesta balma servia de refugi als habitants del Pradell durant la Guerra Civil, posteriorment la van fer servir per aixoplugar el ramat. Continuem endevant i fem cap al camí d'inici. Només comentar que aquest itinerari està una mica perdut en alguns trams, i la intuició serà bàsica, així com si portem un GPS i mapa de la zona, ja que moltes vegades el senderó/camí queda perdut entre camps d'avellaners. Tot i així cal felicitar la iniciativa de l'ajuntament del Pradell per donar a conèixer una mica més aquesta zona.

Cova del Petitot

Salut

pep

ULLDEMOLINS - ERMITES DE ST BARTOMEU I ST ANTONI

2011-11-07T20:56:00.000+01:00

Diumenge. el cel està molt núvol, com últimament, però decidim arribar-nos a l'ermita de St antoni d'Ulldemolins. De moment no plou, així que baixem de la furgo i comencem a caminar en direcció a Margalef i el barranc del riu Montsant per la pista que arranca darrera de l'ermita. Trobarem indicadors cap a les Cadolles Fondes i St Bartomeu. La idea és anar a visitar la bonica ermita de St Bartomeu, al bell mig del barranc de Fraguerau, però just quan portem 5 minuts caminant comencen a caure les gotes de rigor. Sort en tenim del gorro i les jaquetes. Tot i així arribem fins a les Cadolles Fondes, on ja trobem un grup de senderistes que s'aixopluga sota una balma. Ens endinsem al bosc on la pluja ja no es fa notar tant i decidim continuar una mica més, ja que a partir d'ara el senderó transcórre per aones molt més ombrívoles.

ermita de St Bartomeu

Al cap de 20 minuts d'agradable passejada ens topem amb el pont penjant que ens ajuda a creuar el riu Montsant, i que en 10 minuts més ens durà fins a l'ermita de St Bartomeu. Arribem a l'ermita enmig de pluja fina, quan de sobte es comença a obrir el cel i el sol ens calenta les galtes. La llum canvia donant uns colors molt més intensos a tot el paisatge. Les tonalitats de tardor agafen el punt més lluminós amb aquest rajos de sol. Ens estem una estoneta contemplant la tranquilitat del lloc que invita a la reflexió. Trobem una placa que ens diu que en aquesta ermita "va fer vida solitària, el servent de Déu Francesc Palau i Quer. O.C.D. 1851".

Tornem enrera desfent els passos de l'anada, però ara amb una mica més de temperatura i sense pluja. Gaudim molt més dels colors del bosc i dels seus fruits, agafant cireres de pastor a dojo. Arribem a l'ermita de St Antoni uns 45 minuts més tard, i també quedem parats del paratge que l'envolta: taules i barbacoes per anar-hi a passar un dia agradable de primavera. L'Edu i jo ens preguntem qui hi deu viure, no estaria gens malament fels-hi companyia...

capçalera del barranc del siu Montsant

salut
pep

EN BICICLETA PER PRADES I L'ALT CAMP

2011-11-06T19:31:00.000+01:00

Ahir dissabte quedem amb el Jordi i la Marta tot i el mal temps anunciat. Sortim força abrigats d'Alcover i després de decidir cap a on tiravem les bicicletes ja enfilaven carretera de Montral. Punyeteres !!! No arribem ben bé al poble si no que continuem cap a Capafonts. El temps està tapat però la pluja ens respecta, així que ens animem i pujem el coll de Capafonts i decidim continuar fins a Prades.

Què fem, tirem cap a Cornudella i tornem pel coll d'Alforja o girem cua cap a la Febró i Vilaplana? Són les 9.30h i crec que les tres cares reflexaven la voluntat d'allargar una mica més el tomet per les muntanyes de Prades. Així doncs continuem cap al coll d'Albarca i Cornudella, on parem a fer un Cola Cao calentet, i un xupitet de licor de "bellota" que no estava gens malament. El dia continua tapat i la baixada a Cornudella ha estat força freda i humida. Seguim cap al coll d'Alforja on la temperatura es va suavitzant. Baixem a Alforja i seguim en direcció a Vilaplana. Tornem a tenir dilema: pugem el coll de la Batalla i baixem a la Selva i Alcover, o pugem a la Mussara i baixem per l'Albiol? Segur que tots teniu la resposta a la punta de la llengua. Doncs sí, heu acertat. Així doncs girem cap a l'esquerra i comencem a enfilar el port de la Mussara. El dia comença a aclarir una mica més i la temperatura és molt més agradable que fa unes hores. El Jordi i la Marta van tirant. Jo em quedo enrera, li estranya a algú??!! El paisatge és maravellós, i si pujes a un ritme maco pots disfrutar-lo encara més, així que em dedico a pedalar suaument i a contemplar la majestuositat del cel que es va obrint a poc a poc. Arribem a l'Albiol i baixem cap a Alcover. El dia s'ha obert del tot i continuo tenint ganes de pedalar. Així doncs em despedeixo i agafo direcció a el Milà, la Masó i Vallmoll. El cel està ja obert del tot i brilla el sol. Com s'agraeix aquesta escalforeta després d'un matí humit i fred. Agafo direcció a la Secuita, on m'aturo a fer unes patates i una cerveseta, i anfilo cap a l'Argilaga i Nulles, des d'on em dirigeixo cap a Valls. D'aquí opto per fer un Serradalt enlloc d'anar a Alcover per la carretera més directa. Així doncs agafo carretera cap a Picamoixons i em decanto cap al pont de Goi. D'aquí pujo a Serradalt i cap a Alcover pel camí asfaltat.

Són les 16h. Porto pedalant gairebé 7 hores i encara en voldria més, però la gana i el seny s'imposen i deso la bicicleta a la furgo, que m'ha esperat pacientment darrera l'església nova d'Alcover. Han estat uns 130 km i uns 2600 m+ de desnivell, en un matí on ha passat de tot, com a mi m'agraden. En resum: FANTÀSTIC!

L'única mala notícia és que no portava la càmera al damunt. El mòbil està al taller i per tant m'he quedat sense companya fotogràfica durant uns dies. De totes maneres us deixo amb el track. Que ho disfruteu.

salut

pep

MONT CARO - 1447 m

2011-10-24T10:02:00.000+02:00

Ens trobem amb la Marta a Amposta i anem fins a Tortosa i Roquetes. Tirem una mica més amunt a la carretera i deixem la furgo en una esplanada al costat d'una casa. Ja fa temps, des que tinc la bici de carretera, que li tenia ganes al Mont Caro, el punt culminant de la província de Tarragona amb 1447 m, i una pujada des de Roquetes d'uns 24 km i 1400 m de desnivell acumulat, amb una pendent mitjana del 9,5%.

El temps està força ennuvolat però hi hem d'arribar "peti qui peti". L'asfaltat de la primera part és una recta al 4% plena de parxes i massa rugosa per anar amb la bici de carretera, però de cop i volta, en un revolt, el ferm canvia i es torna perfecte per anar pujant i fent camí. Les corves de la carretera es veuen perfectament, i en tot moment saps el què et falta, fet que pot desmoralitzar a més d'un. A l'alçada del monument de la cabra hispànica comencen a caure gotes suaus, que una mica més amunt es transformen en pluja fina, lo just per mullar-nos sencerets. La Marta porta molt bon ritme, jo vaig fent, em falten forces ja que l'esmorzar no ha sigut com cal, com moltes vegades pequem del mateix...

Arribem a la zona del Portell i fem una primera aturada. Llàstima que la boira ens impedeix gaudir del paisatge perquè les muralles de pedra que hem anat deixant enrera bé s'ho valen. Continuem per una zona més planera passant pel costat del refugi del Caro i d'una zona urbanitzada envoltada de pi roig i alzina. Continuem per la carretera que es torna a enfilar per l'esquerra entre la boira.

Arribem al cim del Mont Caro, 1447 m, envoltats de suor i boira. comença a fer fred i ens felicitem per l'alegria del moment. És una ascenció dura, llarga i plena d'emocions. En definitiva, una ascenció comlpeta que espero repetir amb un dia ben assolellat per poder gaudir de les vistes del Delta i les serralades adjacents.

La baixada l'agafem amb molta cura, l'asfalt està mullat i els pneumàtics també, així cal extremar precaucions. El fred és força intens a la part superior de la baixada, però a mesura que anem baixant desnivell la temperatura comença a ser més agradable. Tot i així arribem a la furgo molls altra vegada i ben "tiessos". Gràcies Marta per la companyia. Genial!

salut
pep

ALT CAMP 100%

2011-10-22T17:19:00.000+02:00

Aquest migdia tocava treure a passejar la bici de muntanya. el temps estava així així, però finalment ha millorat i el cel s'ha despejat. Aquesta és una de les rutes que faig servir per estirar les cames i apretar una mica amb el plat gros. Alcover cap a serradalt, pont de Goi, camí de Valls, camí de Masmolets, Fontscaldes, camí de Picamoixons, mitja pujada cap al coll Vell per poder fer la segona part del senderó del Pollo, sempre impressionant, camí de les canteres, Picamoixons, i ja per carretera de nou a Serradalt i Alcover. Uns 35 km disfrutons per fer amb una mica de brillo... en 1 hora 30 min, i uns 600 m +.

salut

pep

PEDALADA POPULAR ALCOVER 2011

2011-10-22T16:25:00.001+02:00

El passat dissabte 8 d'octubre va tenir lloc la pedalada popular durant la fira de Bandolers d'Alcover 2011, i que coordina el Club Ciclista Alcover. Com cada any hi participo i en faig el vídeo. Espero que el disfruteu.

Salut
pep

IBONS DE BATISIELLES - AGULLES DE PERRAMÓ

2011-10-19T22:42:00.001+02:00

GR-11, al fons les agulles
de Perramó

Diumenge, 16 d'octubre, ens llevem, esmorzem tranquil.lament i mirem el mapa a veure on podem anar avui. Fa temps que no vaig pel marge esquerra de la vall d'Estós, a les agulles de Perramó i l'ibón de Batisielles. Així doncs deixem el cotxe a l'entrada de la vall i enfilem pista amunt (GR-11). Els boscos semblen una paleta d'ocres, verds i grocs. Estan genials de debò! Aprofitem per badar i assaborir aquesta tardor que ja ha arribat, per fi, com cada any a les valls del Pirineu.

Passem la palanca de Aiguacari i arribem a la cabana de Sta Ana. Hi fem una ullada i continuem pista amunt en direcció al refugi d'Estós fins a trobar una bifurcació. Deixem el GR-11 que continua recta i agafem el senderó ample que vira a l'esquerra i que ens portarà als ibons de Batisielles i Escarpinosa. Anem pujant entre fulles carabasses que van caient al nostre pas, com si ens donessin la benvinguda. El paisatge està de fàbula i ens convida a parar cada dos per tres. Finalment arribem al ibonet de Batisielles, on trobem també una cabana d'aixopluc i un cartell amb indicacions.

tuques de Ixeia i agulles de Perramó

Continuem pel GR-11 en direcció a l'ibón de Batisielles seguint les marques vermelles i blanques, i on arribem després de 30 minuts. L'espectacle està servit: les agulles de Perramó ens acompanyen en tot moment, així com les tuques de Ixeia, que ens queden una mica més avall a l'esquerra. Al fons de la vall podem contemplar la Tuca de Mincholet i el pic de Escorvets, 2 punts imponents entre la vall d'Estós i la de Eriste.

La tarda encara aguanta, el dia és espectacular, però decidim tornar per l'ibón d'Escarpinosa, una joia amagada enmig de roquissars i arbres de color ocre que ens sorprèn, tot i la manca de llum. Continuem senderó avall fins a trobar l'ibonet de Batisielles i la pista de la vall d'Estós fins a l'aparcament on tenim la furgo.

Una excurssió molt recomanable en un dia de tardor o primavera si no es té cap intenció de realitzar l'ascenció a cap cim de la vall.

Perdiguero, Maladetes i agulles i ibón de Perramó

ibón de Batisielles i tuca de Mincholet

Salut
pep

COLL DETH TORO I TUCA BLANCA DE POMERO

2011-10-19T19:44:00.000+02:00

cim de Pena Nera amb el Malh de l'Artiga
i la Forcanada a la dreta

dissabte 15 d'octubre. Fa un temps força inusual per l'alçada de l'any en què ens trobem. Aprofito per pujar de nou a Anciles i realitzar alguna ascenció que tenia al tinter, com moltes que en encara falten. Aquest pujo en cotxe fins la Basurta, una mica més amunt de l'Hospital de Benasque.

Comencem a caminar i ben aviat agafem el trencall cap al pla d'Aigualluts, on arribem uns 30 minuts més tard. Contemplem embadalits i trsitos la regressió que ha sufert la glacera de l'Aneto, gairebé no hi queda neu. Continuem, deixant la vall de Barrancs a la dreta, cap al fons de la pleta d'Aigualluts remontant la vall de la Escaleta, amb el sempre omnipresent pic d'aigualluts, que amb la seva proa de vaixell característica domina tota la zona, des del Mulleres, Salenques i Maladetes, passant pel Malh dera Artiga i fins al Salvaguardia i el pic de la Mina.

Trencalòs vorejant els pics d'Alba

llac deth Toro

Arribem al coll de Toro uns 20 minuts més tard, i ens depara amb tal sorpresa que hi fem parada per disfrutar del paisatge que ens envolta. Fem una ullada a la Vall d'Aran i comencem a trepar per les pendents herboses en direcció NO cap al pic de Pena Nera (2581 m), on arribem uns 40 minuts més tard. La vista és superva, a vol d'ocell contemplem els massisos de les Maladetes, la Forcanada, el Mulleres, el Perdiguero, el Posets, les dents d'Alba, i un llarg etc de cims i serralades que s'albiren des d'aquesta posició tan estratègica. Seguim per l'aresta herbosa fins al collet que el separa de la Tuca Blanca de Pomero (2700 m), on arribem uns 40 minuts més tard. La vista des d'aquest cim és altiva i generosa, i ens invita a la reflexió del més enllà. Disfrutem una bona estona amb el vol dels trencalossos que ens sobrepassen en tot moment.

Tuca Blanca de Pomero

La idea era continuar per l'aresta que continua en direcció NO, però hi ha un parell de trams força exposats i no duc el cordino. Així doncs decidim baixar i dirigir-nos fins al fons del pla d'Aigualluts per les llomes herboses que els separen, triant la millor manera de baixar en tot moment, i anant perdent alçada progressivament, fins que trobem un indret molt eixerit on aprofitem per fer un mos.

Tornem al punt de partida pel mateix lloc per on hem pujat. Excursió molt recomanable així com aèria i un xic exposada, però amb pas segur farem cap a dalt d'aquestes talaies de segon ordre i sempre en l'oblit.

vall de la Escaleta. A la dreta coll deth Toro i Tuca Blanca de Pomero

Salut
pep

ENTRE EL BAIX CAMP I EL PRIORAT

2011-10-18T00:18:00.000+02:00

Surto amb la Marta d'Alcover i anem cap al Morell on hem quedat amb en Tomás, que ve de Tarragona. Ela he proposat de fer alguns colls del Baix Camp i el Priorat. Sortim del Morell i enfilem cap a la Selva del Camp, des d'on continuem cap al coll de la Batalla (11%), Vilaplana i Alforja. Des d'aquí comencem el segon coll del dia, el d'Alforja, que dóna pas a la comarca veïna del Priorat. Llàstima que la boira del matí no deixa entreveure el massís del Montsant, tan proper i tan llunyà alhora. Baixem fins a la cruïlla que ens durà, a mà esquerra, fins al coll de Marrades o de Porrera, on arribem mitja hora més tard. Busquem un bar i disfrutem de la companyia i l'activitat que hi ha al poble.

Sortim en direcció a Reus per pujar el coll de la Teixeta des de la seva vessant N. D'aquí baixem cap a Duesaigües, Montbrió del Camp, Riudoms i Reus, on anem a buscar la carretera del Morell, esquivant els cotxes que es mouen per la capital del Baix Camp. Arribem de nou a la rotonda del Morell i ens despedim d'en Tomás, mentre la MArta i jo continuem cap a Vilallonga i Alcover, després d'un matí d'aquells que et deixen molt satisfet, tant pel temps que ens ha respectat en tot moment, com per la companyia, però sobretot per l'espectacle que ens ofereix la Natura, que com sempre és la font més immensa d'inspiració, tant pels ulls com per la ment.

salut
pep

MIRAMAR

2011-10-13T21:16:00.000+02:00

Avui tocava una altra posta de sol que feia temps que no veia. Així hem agafat i hem anat fins al poblet de Miramar. D'allí hem agafat en direcció a les antenes, però hem decantat a la dreta per anar fins al mirador que hi ha de cara a la Conca de Barberà, des d'on es contemplen imatges tan boniques com les fotos que teniu a sota. No és un camí difícil i s'hi arriba en 20 minuts des del poble. Porteu una mica de roba perquè quan marxa el sol fa un "virujillo"...!

Salut
pep

PUIG CABRER O TORRE DEL PETROL - PICAMOIXONS

2011-10-13T17:35:00.000+02:00

Una tarda d'aquelles que estàs per casa i penses: "avui em ve de gust veure la posta de sol", i un dels primers llocs que em va venir al cap`va ser el puig Cabrer o Torre del Petrol. Així doncs sortiem de Picamoixons pel cementiri en direcció a Fontscaldes. Deixem el cotxe on poguem sempre que no faci nosa i comencem a caminar per camí enportlanat passant pel costat del mas de Poetó. Continuem sempre pel camí principal, que lentament va guanyant terreny i alçada. Anem seguint els indicadors de fusta fins arribar a pista més pedregosa. Quan portem uns 25 minuts caminant per la pista trobem, a mà esquerra, l'inici d'un senderó que ens portarà fins a la Torre del Petrol. La vista comença a ser força bona, sobretot cap a les Guixeres i la plana de l'Alt Camp i el Tarragonès.

Arribem a dalt el puig Cabrer. La llum és encisadora i el paisatge llueix d'allò més. Ja hem estat altres cops aquí dalt, peròla naturalesa fa que cada vegada sigui especial. Ens asseiem encarats cap al sol, que a poc a poc es va ponent i desapareixent per darrera el coll de Capafonts, deixant al seu pas una paleta de colors ocre increïble.

Després de reflexionar desfem el camí de pujada fins a la furgo. Ha estat una posta inoblidable i poètica. Molt recomanable!

la lluna brillla damunt el massís del Montmell

el sol es pon deixant Castell Dalmau en sombres

les Guixeres separen la Conca de Barberà de l'Alt Camp

salut

pep

PRIORAT - BAIX CAMP I RIBERA D'EBRE

2011-10-11T17:33:00.000+02:00

Dissabte havia estat hora de treure la Gary Fisher a fer un tomb fins a Montserrat. El diumenge tocava "passejar" a l'Orbea. Així doncs em trobava amb companys de Badalona a Falset, des d'on agafariem direcció Marçà, Capçanes i els Guiamets. El dia es prometia esplèndit però anavem una mica tapadets pel què pogués ser. Continuavem per la carretera de la Serra d'Almos i ja fins a Tivissa, des d'on, abans d'entrar al poble, enfilariem amunt cap al coll de Fatxes. Aquí la calor ja es feia notar més.

Continuavem en direcció a Pratdip per fer la fantàstica i solitària pujada al poblet de Llaberia. Després de disfrutar breument de les casetes i els carrers de pedra, així com de les panoràmiques que ens ofereix l'indret tornavem a l'encreuament per seguir cap a l'ermita de Sta Marina, on parariem a fer un mos: pà amb tomàquet i truita, i per variar un bon porronet de vi del Priorat.

Seguim avall cap a Pratdip, un pintoresc poblet enmig de roquissars a mig fer, i baixem cap a Montroig. D'aquí ja tot en pujada, fins al coll Roig i en baixada molt ràpida a la Torre de Fontaubella, des d'on tornariem gairebé planejant fins a Marçà i novament a Falset. Una jornada fantàstica de bicicleta, sense massa trànsit, amb una climatologia excel.lent i una companyia fabulosa. Merci Eduard per la proposta!

Salut

pep

SANTES CREUS - MONTSERRAT EN BTT

2011-10-10T16:45:00.003+02:00

Dissabte passat la penya de btttarragona organitzava amb en Pep Cabestany i en Josep Suller al capdavant una pedalada d'aquelles memorables: Tarragona - Montserrat. Els que no voliem matinar tant i estavem més aprop de Santes Creus sortiem d'aquesta localitat sonre les 9.30h. Allí, puntuals, ens esperava l'autocar que ens aniria fent tots els habituallaments de la ruta prevista pels organitzadors.

Enfilavem doncs, uns 33 bikers, en direcció al Pont d'Armentera, mas d'en Ferran i mas de Recasens per arribar a sota del puig de les Bassetes per pistes i camins de carro força pedregosos i amb una pendent considerable. D'aquí agafariem ja la pista asfaltada que ens portaria al segon habituallament, just per sota del Montagut (964 m). D'aquí arribariem al puig Castellar i St joan de Mediona gairebé resseguint les marques de GR-172, però abans de dinar enfilariem les últimes rampes de Sta Marina d'Orpinell per arribar a l'urbanització de la Font del Bosc.

Després de dinar, ja amb la panxa plena, aniriem fins a Piera encara pel GR-172, però per un terreny més vast i polsós, ple de barrancades i senderons força divertits, passant pel castell de Cabrera i el Bedorc. A partir d'aquí ens esperava l'última pujada forta fins al coll de Can Massana, deixant ja el GR-172 i enfilant cap a ca n'Aguilera i remontant la seva riera amb rampes prou dures de fins al 16%, i arribant al coll del Bruc, des d'on, ja amb la posta de sol, s'entreveien les agulles dels Frares i les parets dels Ecos de Montserrat.

Un cop al coll de can Massana, carretera i manta fins al monestir de Montserrat, on arribariem sobre les 20.30h, per fer una foto de grup fantàstica.

Només lamentar alguna baixa per caiguda, unes quantes punxades, i sobretot molt bon rotllo, retrobament amb antics companys de bici i amb nouvinguts que van poder assaborir una diada de BTT en estat pur.

Salut
pep

ENTRE L'ALT CAMP, L'ANOIA I L'ALT PENEDÈS

2011-10-09T18:58:00.000+02:00

Dimecres matí, quedo amb el Peter a les 10 a Bràfim. Continuem cap a Vilarodona, Santes Creus i el Pont d'Armentera per continuar cap a Querol i Esblada per una carretera estreta que va pujant suau per entre un bosc preciós de pi blanc. Enfilem cap a la cruïlla que separa les direccions de Sta Coloma de Queralt i la Llacuna. Agafem en direcció a aquesta última població on arribem en 15 minuts. Després enfilem la carretera en direcció a Vilafranca del Penedès, una pujada molt maca i amb un ferm envejable que ens portarà fins al coll de la Serra.
Ja a l'altra banda de la serra d'Ancosa iniciem la baixada cap a les Llambardes i Sta Mª de Foix. Senzillament espectacular a aquesta época de l'any. Continuem baixant fins a un encreuament on agafem cap a la dreta per Torreles de Foix, on parem a fer un mos. Aquí ens separem i continuo sol cap a Pontons per una carretera amb pujada suau però molt maca, la calor però és força sufocant. Continuo la pujada cap als Ranxos de Bonany i ja en baixada cap a l'Arboçar i les Pobles, des d'on continuo fins a Santes Creus. Fa una tarda fantàstica i el paisatge convida a sommiar. Està tot preciós, amb començament de colors de tardor. De Santes Creus desfaig el camí de tornada cap a Bràfim.

Salut

pep

MONTEIXO - 2905m

2011-10-01T20:40:00.001+02:00

cim del Monteixo, gaudint de les
vistes a les Maladetes

Dimecres passat agafem la furgo amb la Tura i enfilem cap a la vall Ferrera. Tinc ganes de regalar-me una muntanya pel meu aniversari, i he pensat que el Monteixo era una bona opció. Passem la nit a un pàrking d'Àreu. Deu ni do el fred que fa al matí quan ens llevem... Continuem per la pista de la vall Ferrera finws que trobem un cartell que continua cap al pla dels Frares, on hi ha un aparcament. La pista no és dolenta però s'ha d'anar en compte. Estem a 2000 m, o sigui que el desnivell a superar serà d'uns 900. Comencem a enfilar barranc amunt fins que arribem a l'estany d'Aixeu. Ja fa uns minuts que podem gaudir de la vista del massís de la Pica d'Estats, on no hi queda gens de neu. Continuem ara cap a l'O per vorejar la Sentinella, que és el contrafort que guarda el pic del Monteixo. Arribem a uns 2700 m en una zona plana des d'on hi ha unes vistes magnífiques cap a tots els costats, i on ja ens queda al devant nostra la pala cimera del Monteixo. Enfilem aquesta última pala però ens adonem que les pedres estan gelades. No hi toca gens el sol, així que haurem d'extremar precaucions.

llac d'Aixeu i massís de la Pica d'Estats

Arribem al cim del Monteixo en 1 hora i 40 minuts des de l'aparcament dels Frares. El premi és increïble!! el massís de la Pica al devant, la cresta cap al pic de Noris al costat mateix; a l'altra banda de la vall veiem els pics que formen la capçalera de la vall de Cardós o Tavascan; més al fons i en la mateixa direcció el massís de les Maladetes, el Posets, el perdiguero... gairebé es veu tot el món des d'aquí dalt.

Trec una mica de menjar i aprofitem per fer un mos mentre gaudim de la inmensitat. Fotos per immortalitzar el moment i tirem avall. Hem d'anar en compte perquè les pedres encara rellisquen moltíssim, i en algun tram he de baixar a 4 grapes. Arribem al collet i fem una nova parada. Bé s'ho val. Arribem de nou al llac d'Aixeu després de baixar per una canal pedregosa que l'únic que fa és destrossar-me les cuixes. La Tura aprofita per buidar uns quants litres d'aigua del llac i continuem ja fins a l'aparcament. Una ascenció genial per a un dia d'aniversari genial.

tram de cresta Monteixo - Noris.
Al fons els pics d'Andorra

La Sentinella i el Monteixo al mig
de la imatge

pla de la Selva

Àreu, vall Ferrera

panoràmica del massís de la Pica d'Estats

Salut

pep

LES CARRETERES DEL JARDINET DE CASA ...

2011-10-01T19:57:00.000+02:00

Avui al matí m'he trobat amb el Koko, el Markitus, el Lluis i el Tomás per fer una volta en bici de carretera pels voltants de casa, és a dir, ens hem trobat a la Selva del Camp, hem enfilat cap a l'Albiol i la Mussara, on hem parat al refugi a fer un beure, hem continuat cap als Castillejos i el coll d'Alforja, des d'on hem baixat cap a Vilaplana. Allí m'he despadit dels companys i he continuat cap a la Mussara de nou, Montral i Alcover. Una volta amb força desnivell però per carreteres gairebé sense trànsit, i això que som dissabte...

Us deixo amb el track i les fotos, tot amanit amb un dia radiant i unes vistes increïbles, com sempre, de les nostres contrades.

pujant a l'Albiol

església de l'Albiol

refugi de la Mussara

de camí als Castillejos

coll d'Alforja

pujant a la Mussara des de vilaplana

punta de Barrina (1014 m) punt més alt de l'Alt Camp baixant cap a l'Aixàvega

Salut

pep

SERRA DE BOUMORT EN BTT - VÍDEO PART 2

2011-10-01T19:44:00.000+02:00

Us deixo amb la segona part ...

salut
pep

SERRA DE BOUMORT EN BTT - VÍDEO PART 1

2011-10-01T16:53:00.001+02:00

Ua deixo amb la primera part del vídeo de la travessa de la serra de Boumort realitzada fa 2 caps de setmana.

Salut
pep

+ McASKILL...

2011-10-01T16:42:00.003+02:00

Aquest cop Danny McAskill grava una sèrie d'acrobàcies a Chamonix i Brévent...

salut
pep

SCHÖNEN MÜNCHEN ...

2011-09-30T16:39:00.001+02:00

Us deixo unes imatges de Munic, on vaig passar 3 dies ara fa poc. És una ciutat encantadora...

Salut
pep

EN BTT PEL VALAIS SUÍS

2011-09-27T16:52:00.000+02:00

Us passo amb el vídeo de Lucas Stanus amb protagonistes de la marca de bicis BMC. El descens té 2000 m per senderons d'aquesta magnífica regió suïssa. A disfrutar...!!!

L'Illpass wondertrail by BMC trailcrew from Lucas Stanus on Vimeo.

Salut
pep

LA GLACERA DE L'ANETO EN PERILL

2011-09-27T13:48:00.002+02:00

Segons publica el Club Alpino Barcelona a la weva web, el glaciar de l'Aneto ha perdut un 70% de la seva massa glaciar des dels anys 90. Actualment, durant l'època estival, s'ha d'anar molt en compte ja que aquest retrocès ha provocat l'aparició de moviment en roques. Tot i que no tot és negatiu ja que també ha afavorit l'aparició d'isards i marmotes, que es poden veure corretejant per la part baixa i mitja de la glacera.

glacera de l'Aneto des del Mulleres durant l'hivern 2010-2011

Podeu trobar més informació a www.clubalpinobarcelona.com
Salut

pep

ALT CAMP EN BICI

2011-09-22T21:19:00.000+02:00

Les 18.35h. encara tinc 2 hores de llum. Agafo la Orbea i vaig a fer un tomet, una mica "a tope"... surto d'Alcover cap a Valls per Serradalt i la carretera de Picamoixons. Continuo cap a Puigpelat, Nulles i Vallmoll pel camí asfaltat de les planes. De Vallmoll segueixo cap a la Masó i el Rourell, des d'on arribaré de nou a Alcover pel camí asfaltat dels Quints. Arribo ja fosc i negre, sort de les llums del carrer... ufff!!!

salut
pep

VOLTA AL BOUMORT EN BTT

2011-09-21T19:03:00.000+02:00

Ens trobem dissabte a les 9h a Organyà, amb temps per fer un tallat i un croissant i començar a enfilar per pista semi-asfaltada cap a Montanisell i Cabó. El cap de setmana es presenta molt bo pel què fa a la météo, així doncs podem anar poc carregats de material. S'han d'aprofitar aquests últims caps de setmana de bonança abans no arribi el temps de tardor.

En total ens hem ajuntat 8 col.legues de bici i altres aventures. L'Isra ens va passar els tracks pel GPS fa uns dies, i comencem a pujar segons el previst. Les primeres rampes comencen ja només sortir d'Organyà, i ja no les deixarem fins arribar a la zona alta de Prat Muntaner, on arribem després de 26 km sense descans i amb un matí de justícia, que ens obliga a anar parant a la sombreta. És molt important anar parant a les poques fonts que trobem ja que la zona està molt seca i no córrer l'aigua. Hem pujat uns 1500 m en 3 hores!!!

Arribem a Prat Muntaner i aprofitem per fer un mos. Jo vaig una mica fos, el dia abans havia sortit amb la de carretera, cosa que no faré més, ruc de mi..., però ara queda el consol que el que resta és majoritàriament baixada. Les vistes des de Prat Muntaner són espectaculars: cap a l'est tenim el massís del Cadí-Moixeró i el Pedraforca, i cap a l'oest podem distingir la serra de St Gervás, el massís del turbón, el massís del Cotiella, fins i tot els Bessiberris i bona part de les muntanyes que formen el conjunt d'Aigüestortes.

Continuem aquest cop per la pista que arranca en direcció N i que va carenejant cap al serrat de la Torreta, amb bones vistes de St Joan de l'Erm. Continuem per pista principal, desmuntant de la bici en algun punt on el % i el terreny fan impossible anar dalt la bici, i carenejem per la serra de Cuberes ja en direcció a Gerri de la Sal. Abans però ens aturem per disfrutar de l'àpat que es donen un grup de voltors amb alguna peça de caça que possiblement hagin deixat anar els forestals. Tot un espectacle veure-ho en directe!!! Abans d'arribar a la carretera que uneix Gerri amb la Pobla parem una estona a la font de Comacalent, un paradís enmig d'aquesta terra tan salvatge.

L'Isra, l'Ilde i l'Eduard decideixen allargar el tomet passant per Bresca, Gerri de la Sal, Peramea i Montsor. La resta, decidim que ja en tenim prou per avui i enfilem carretera avall passant pel congost de Collegats. Arribem a la Pobla de Segur sobre les 18.30h, mentre que els altres 3 companys ho fan sobre les 21h. Passem la nit a la fonda Fasersia amb una bona rel.lació qüalitat-preu.

L'endemà el dia s'aixeca força tapat però cal continuar fins a Organyà. Així doncs agafem carretera fins a Pessonada, recorrent la part baixa d'aquesta muralla natural. Ens aturem al poble per carregar aigua i continuem ara ja per pista forestal en direcció al coll de Llívia, des d'on anfilarem cap a cal Magí i de nou en pujada ja més dura fins a les Collades de la serra de St Joan, des d'on tindrem ja una b aixada espextacular fins a Montanisell i fins a Organyà per pista asfaltada. Just abans d'arribar a Organyà ens comencen a caure gotes. Altre cop hem fet just i ens hem adelantat al temps.

En general una volta dura però molt maca, per disfrutar tan del paisatge com de la bici. En total hem fet uns 112 km i uns 3000 m de desnivell acumulat de pujada.

Salut

pep

ADÉU A WALTER BONATTI

2011-09-15T00:24:00.001+02:00

Ahir ens va deixar el què per mi va ser un dels millors, per no dir el millor, alpinista de tots els temps. Walter Bonatti tenia 81 quan va morir a Roma, la ciutat on va viure els últims anys. Sempre serà recordat pel memorable vivac que va realitzar, juntament amb el portejador Mahdi, a 8100 abans d'arribar, de nit, a la tenda on es trobaven Lacedelli i Compagnioni, que no els van voler ajudar durant la primera ascenció al K2, la segona muntanya més alta del món amb 8611 m.

Després d'això Bonatti decideix començar a escalar en solitari i obre nombroses vies pioneres als Alps, a l'Himalaya i als Andes, entre d'altres la ruta en solitàri al pilar SO de l'agulla del Dru (1955), que pocs anys més tard portaria el seu nom (pilar Bonatti); primera ascenció al Gasherbrum IV (7925 m) juntament amb Carlo Mauri (1958); la cara N hivernal del Matterhorn (Cervino) al 1965; primera ascenció al cerro Mariano Moreno (1958), cara N de les Grandes Jorasses en solitàri (1949) i a l'hivern (1963).

El 1965 es retira del món de l'alpinisme i es dedica a fer de periodista per revistes de muntanya i d'aventura, donant a conèixer molts indrets desconeguts fins aleshores. El seu llegat literari consta d'una desena de llibres. Però el què per mi més destaca d'aquest gran personatge és la seva HUMANITAT envers la NATURA, fent d'aquesta una aliada genial i sense precedents, juntament amb en Gaston Rebufat i en Herman Buhl, en la seva vida diària i en la manera de viure-la.

Des d'aquí una abraçada ben forta Walter, i gràcies per la lliçó de VIDA que ens has donat.

Us deixo amb un vídeo en italià que parla sobre la seva emprempta en el món de l'alpinisme.

salut

pep

ALCOVER - LA MUSSARA - CAPAFONTS - MONTRAL

2011-09-09T21:17:00.001+02:00

serra de la Mussara

Aquest matí ens hem trobat amb en Peter, un company alemany afincat a Tarragona ja fa temps. Ens haviem de trobar a la Selva del Camp, però finalment ho hem fet a Vilaplana, cadascú pel seu cantó, jo des d'Alcover i ell des de Tarragona. D'aquí hem començat l'ascenció a la Mussara per una carretera fantàstica amb un dia que mica en mica s'havia obert del tot i deixava brillar el sol de valent. Un cop a les antenes hem tingut la brillant idea d'anar al refugi de les Airasses a fer un "xampú". No sabeu lo bé que entra després d'una pujadeta així. Hem continuat cap a la Febró tot en baixada i d'allí hem tornat a pujar fins al coll de Capafonts, Capafonts i finalment la pujada a Montral, des d'on ja només quedava una baixada perfecte de 12 km fins a Alcover.

refugi les Airasses, la Mussara

Total: 71 km i 1500 m + acumulats en poc més de 3 hores i quart. Un matí rodó sense trànsit a les carreteres i un paisatge que sempre gratifica.

pujada de la Febró

arribant a Capafonts

barranc de Siurana , serra de la Gritella i Montsant al fons

Salut
pep

ORBEA AGAFA EL RELLEU

2011-09-05T00:07:00.000+02:00

Doncs sí, finalment m'he decidit, després de fer uns km amb la Razesa, de comprar una Orbea Aqua TSR 2012, sobretot per tema de talla, ja que la 57'' de segona mà no abunda massa.
Avui, després de fer-li alguns canvis he pogut fer la primera sortida, que com no podia ser d'altra manera, ha estat fent pujada, a veure si em falta "desarrollo", que encara sóc força novell en aquesta disciplina.
Així després de sortir d'Alcover en direcció a la Selva he decidit fer la pujada a l'Albiol, amb rampes que arriben a superar el 15%. No he hagut de fer servir el pinyó més gros, però deu ni do.
El millor de tot, com sempre, ha estat la recompensa de la posta de sol en arribar a dalt, a part de la satisfacció d'haver-hi arribat real.lativament còmode. La panoràmica del camp de Tarragona, l'Alt Camp i el Baix Camp immensa!!
En total 33 km, 800 m + en 1h 20 min.

Salut

pep

RESCAT D'IÑAKI OCHOA DE OLZA - PART 2

2011-08-30T10:14:00.001+02:00

Us deixo amb la segona part.

salut
pep

RESCAT D'IÑAKI OCHOA DE OLZA - PART 1

2011-08-30T10:13:00.001+02:00

Remenant pel you tube he trobat aquest programa de canal + "informe robinson", en el qual van fer un documental del rescat de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza. La veritat és que aquest tipus de documentals em conmouen moltíssim, a part que la meva simpatia per aquest alpinista es sumava a la descrita en el documental, sobretot perquè va saber fugir de la cursa dels 8000 i tota la martingala que s'ha generat en els últims 5 anys. Iñaki era un muntanyenc afincat al Himalaya, al qual l'amistat dels qui els rodejaven feia viure lliurement.

Em posa els pèls de punta el testimoni de Horia Colibasanu que es va quedar amb Iñaki durant 4 dies, jugant-se la vida per estar amb ell. Buff !!!

salut
pep

EL CICLISME DE CARRETERA DES DE DINTRE - PART 2

2011-08-30T09:32:00.000+02:00

Aquí la segona part.

salut
pep

EL CICLISME DE CARRETERA DES DE DINTRE - PART 1

2011-08-30T09:28:00.000+02:00

Us deixo amb un documental de l'Informe Robinson sobre el ciclisme de carretera. El va penjar un company al facebook i el vaig trobar bonissim, a part de molt ben editat i explicat.

salut
pep

THE NORTH FACE ULTRA-TRAIL DU MONTBLANC

2011-08-29T13:55:00.000+02:00

Simplement fascinant el què pot arribar a fer una persona en tan poques hores:
166 km
9500 m de desnivell d'ascens acumulat
creuar 3 països
guanyador: Kilian Jornet amb un temps de 20 hores i 36 minuts.
No tinc paraules!!!

Salut
pep

MONTSERRAT: ST JERONI

2011-08-28T15:49:00.001+02:00

trescant pel torrent del Pont amb
la serra de la Sajolida al fons

Son les 7.45h i em trobo a Sta Oliva amb en Jordi. Anem tirant fins al Bruc, des d'on agafem la pista que ens porta fins a Vinya Nova, on deixem el cotxe. Comencem a caminar per pista que ben aviat es torna barrancada, característica de Montserrat, i continuem pujant en direcció N-NE pel torrent del Pont ja per senderó fins a la serra de l'Alzina de les Paparres, des d'on veiem la cara S del Cavall Bernat, així com tantes i tantes agulles (la panxa del bisbe, els flautats, l'elefant, la gorra frígia, les magdalenes, el serrat del patriarca, etc).

Jordi amb el Cavall Bernat al fons

Des d'aquí continuem a l'esquerra pel senderó molt tritllat en direcció a l'ermita de st Jeroni. Ja des de l'ermita pugem al punt més alt del massís: St Jeroni, amb 1236 m. Llàstima que s'ha girat boira i les diferents agulles i parets arrodonides que ens envolten no llueixen prou (les talaies, parets dels ecos, el serrat de les once i la miranda de st antoni). El paisatge, però, és increïble e impressionant. Tornem a Vinya Nova baixant de nou a l'ermita i refent el senderó de la serra de l'Alzina de les Paparres fins a trobar el senderó que porta a can Jorba pel camí dels francesos, des d'on, per pista, tornem on tenim el cotxe. Tot plegat 9,2 km, 800 m +, en 2h 43 min contant parades.

cim de St Jeroni, 1236 m

el duo dinàmico a st Jeroni

fent la cabra amb la serra de Sajolida al fons

baixant de st jeroni cap a l'ermita

per l'esquerra: el camell de st jeroni, els plecs del llibre,
el montgròs, la roca plana dels llamps i la salamandra

Salut

pep

BTT - ALCOVER - ST JOAN - MONTBLANC

2011-08-27T15:38:00.000+02:00

st Joan de la muntanya des de
la pista forestal que puja de Montblanc

Fa termps que no veig al personal del Club Ciclista Alcover. Aquest matí ens veiem a les 8h devant l'església nova, llàstima que només som tres, El Jordi, l'Eduard i jo. Enfilem carretera cap a la Riba i Vilaverd, i cap a Montblanc per la carretera antiga. La idea que el Jordi proposa és fer la pujada a l'ermita de St joan de la muntanya, ja que el diumenge 4 fan la cronometrada. Seguim el track que ens fa voltar gairebé fins la Frape Behr i girar enrera fins a Montblanc per anar a buscar la pujada a l'ermita pel camí de la Pascuala, que més amunt enllaça amb el camí de l'ermita, deixant els senderons de descens a la dreta i la via ferrata a l'esquerra. Les rampes són dures, i el ferm no és massa bo, així que toca agafar-s'ho amb calma. La calor apreta però no tant com en dies passats. Arribem a l'ermita, on sempre hi ha una muntanya de sensacions que t'envolten, el paisatge és magnífic. Hi podriem estar tot el dia mirant la Conca de Barberà, el pre-Pirineu, el Pirineu en un dia clar, la serra de Miramar, el Tossal Gros, la serra del Cogulló, en fi, increïble!!!

ermita de st Joan

Per retornar a Montblanc fem servir el senderó que baixa per la dreta de la vall, deixant el GR-175 a l'esquerra, ciclable en un 95%. Baixada molt recomanable si ens agraden els senderons tècnics i ràpids. Arribem a Montblanc i ens dirigim cap a l'ermita de st Josep i al molí de la Vall, des d'on anem a buscar la carretera de Rojals i el senderó que ens porta directe a la carretera de Montblanc a Vilaverd, i que també és súper recomanable i més ràpid que el de st Joan. De Vilaverd continuem cap a la Riba i Picamoixons, per anar a buscar la carretera del Pont de Goi, Serradalt i de nou a Alcover.

Bona sortida amb 52km i uns 960 m+ i un a fresqueta que ja feia temps que buscavem, al igual que la bona companyia, tan d'en Jordi i l'Eduard com de la música de Coldplay, Jessie J i Dire Straits. Matí perfecte de BTT.

mirador de l'ermita de st Joan

església vella d'Alcover

Salut

pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 7: TODTMOOS - SCHOPFHEIM

2011-08-25T19:52:00.001+02:00

església barroca de Todtmoos

8.30 a esmorzar. El dia està radiant novament i aprofitem per anar a fer un volt pel poble, poca cosa més que l'esglèsia barroca del s.XVII-XVIII, massa pomposa pel meu gust. Agafem la carretereta cap a Wehr on arribem molt ràpidament, passant per l'embassament del mateix nom. Donem un tomet pel poble on visitem la seva església, amb la mala sort que estan celebrant els funerals d'un bomber. Donem mitja volta i continuem les senyals que ens han de portar a Schopfheim, on arribem per pista asfaltada entre pomeres i camps d'herba. Som dissabte matí i hem decidit d'agafar un tren fins a Basilea (Suïssa) i Freiburg, on tenim la furgoneta, ja que val la pena visitar la capital de la Schwarzwald, sobretot abans que ens plogui, i així donar per acabada aquesta travessa de nord a sud per aquests paratges tan increibles i d'una bellesa eixordidora.

Arribem a Freiburg sobre les 14h, aprofitem per netejar-nos una mica a la furgo, canviar-nos de roba, desar els pataquets i agafar les bicis per anar al centre. Hi ha carrils bici per tot arreu, aquesta ciutat és un paradís per les dues rodes, fantàstic!!!

Ens felicitem per la travessa, estem molt satisfets amb els 7 dies que hem tingut de bon temps i espectacle natural i humà. En total 362 km, 6000 m + de desnivell de pujada i 5800 m - de baixada.

plaça de la catedral, Feiburg

tramvia i bicicletes a Freiburg

Salut

pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 6: TITISEE - TODTMOOS

2011-08-25T19:28:00.000+02:00

Feldberg, 1493 m

El matí s'aixeca molt emboirat, tot i així no plou. L'esmorzar correcte com sempre (aquest cop el cafè no supera el del dia anterior, però està fet amb molt amor....) i la dona de la guesthouse ens despedeix fins una altra vegada. La idea principal avui és pujar al punt més alt de tota la Schwarzwald per una carretera amb una mica massa trànsit pel meu gust. Tot i així és una pujada que va fent fins a un encreuament que porta a les pistes d'esquí, que estan plenes de gent, que, a peu, vol assolir el cim d'aquesta regió. Nosaltres ens fem una foto a sota el mapa de pistes i comencem a tirar amunt, conscients que segurament hi haurà unes bones rampes, i que la boira ens acompanyarà tota l'estona, ja que des de de baix a pistes no es veu res de res.

arribant a Feldberg

Comencem a pujar per un caminet mig asfaltat fins que ens envolta la boira, i pujem fins al Feldberg (1493 m) sense poder veure res. Almenys no està plovent tot i que la boira repixa bastant. Foto de rigor i sorpresa: "Vosotros soys españoles?", ens pregunta una noia amb l'anorac de guarda del parc. "No, somos catalanes" li contesto. La guarda és una noia alemana que va viure un any a Sevilla i parla un andalús perfecte. Quina gràcia... Vam estar parlant una bona estona fins que ens estavem refredant massa. Ens dóna un mapa de la zona on surten totes les pistes que podem agafar per baixar cap a Todtnau. Perfecte!!! Comencem a tirar una mica geladets per entre boscos, fins que la boira desapareix i entrem en calor ràpidament. És el pitjor dia des que vam començar, però no ens podem queixar gens ni mica, ja que la météo ens ha respectat moltíssim.

pistes d'esquí de Feldberg

Arribem a Todtnau però abans anem a visitar un salt d'aigua que trobem pel camí, pecata minuta comparat amb els salts de Triberg. Aprofitem per fer un mos mentre surt el sol, com es troba a faltar quan no n'hi ha. Aquí tenim 2 opcions: tirar avall cap Schopfheim per carretera principal o agafar direcció a Todtmoos i allargar la travessa un dia més per carreteres molt secundàries. Evidentment decidim agafar la segona opció ja que encara ens queden dies.

De Todtnau agafem direcció a Geschwend i d'aquí comencem el port de muntanya més dur de tots cap a Todtmoos, 12 km amb una mitja del 7%. Brutal!!! cadascú al seu ritme i amunt. La satisfacció és plena quan arribem a dalt de tot i el temps encara aguanta. La baixada a Todtmoos per asfalt perfecte en un plis-plas. Un cop allí anem a buscar allotjament en una Zimmer Frei, i ens donem conta que és un lloc d'esquí força important de la zona. Dutxa i sopar perfecte en un restaurant molt aprop de l'allotjament, ja que plou durant una estona, i l'arc de St Martí se'ns torna a mostrar esplendorós.

Salut

pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 5: VILLINGEN - NEUSTADT TITISEE

2011-08-25T18:57:00.000+02:00

Esmorzar a les 8.30h. Per fí un cafè comme il faut !! Abans de marxar tornem a fer un tomet amb les bicis carregades pel centre de Villingen, i anem a buscar el camí que porta a Unterkirnach i Roggenbach. En arribar-hi reconeixem el nostre pas del dia anterior, i ja sabem la direcció que hem d'agafar. Aquest cop, però, no ens equivoquem d'encreuament i girem a la dreta a Bregenbach, per pujar un port de muntanya fantàstic amb el quart pinyó i el plat mitjà. El dia continua sent assolellat, no es pot demanar més a la météo...

Hem arribat a Rudenberg i ara ja toca baixada fins a Neustadt-Titisee, passant novament per paratges de somni. Arribem a l'hora de dinar. Ens demanem unes Pites, mena de pizzes amb forma de coques de recapte que estan prou bé i no porten carn, si vols. Després de dinar ens queden 10 km per arribar a Titisee, on arribem a mitja tarda. La primera tentativa és anar a buscar l'alberg, però quan ens allunyem tan del poble decidim anar a probar sort en una guesthouse. Sortosament recordo on vaig estar l'any passat amb el Sergi. Preguntem i: bingo!! La dona se'n recorda de mi i ens ofereix una habitació per tres, molt mona i de color rosa. Què bé dormirem avui!!!

Després de les respectives dutxes i després de rentar una mica de roba, anem a fer un volt pel costat del llac, un dels més turístics del sud d'Alemanya. Aprofitem que és d'hora per sentar-nos a fer un gelat i triar bé el lloc per sopar. Acabant menjant al mateix restaurant de l'any passat, i on també hi havia el mateix cantant amb la seva guitarra elèctrica fent versions dels Eagles i els Creedence. Dia fantàstic!!!

Salut

pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 4: TRIBERG - VILLINGEN

2011-08-25T18:29:00.001+02:00

Cascades de Triberg

Novament esmorzar a les 8.30h, el cafè continua desitjant ser millor... què hi farem. Sabiem que a Triberg hi ha el salt d'aigua més alt d'Alemanya, així que decidim anar-hi aviat tot i que el dia es lleva una mica gris. La temperatura, però, segueix sent perfecte per fer cicloturisme. Els múltiples salts que formen la cascada confereixen un ambient paradisíac al lloc en qüestió, tot i així no ens mostrem sorpresos ja que a casa en tenim de més espectaculars. Tenim sort també ja que a les 10h obren les garites d'entrada, ens hem estalviat de pagar, tot i que no era massa.

companyes de viatge posant per la foto

Per començar el dia tornem a tenir devant nostre els 800 m al 19% fins a l'alberg, malhauradament hi hem de pujar per continuar per pista forestal cap a Kesselberg, la nostra sorpresa no acaba aquí ja que la pujada continua, però ara entre un paradís fet realitat: casetes escampades entre praderies verdes, cavalls campant lliurement i una orografia digne de simni. Aishhh, que bonic que és tot això! Arribem a carretera bona i girem a l'esquerra en direcció Schönenbach i més endevant cap a Vöhrenbach. S'ha acabat la pujada i ara toca baixar per una pista asfaltada a tot drap adelantant algun cotxe despistat, fins a trobar el curs del riu Breg, que ja seguirem paral.lels fins a Donau-eschingen. La nostra intenció era trencar a la dreta en direcció a Neustadt-Titisee però pedalavem tan còmodament totalment per pla en lleugera baixada que ens hem passat l'encreuament.

detall de Villingen

Un cop a Donau-eschingen anem a visitar el Donau-kelle, el què diuen ser el naixement del riu Danuvi, tot i que mirant bé el mapa veiem que comença una mica més amunt en plena Schwardwald. Com diu en David deu ser més un tema romàntic que res. Comença a ploure una mica, primera vegada en quatre dies de travessa, i ens refugiem a una pizzeria, on ens sorprenen amb la forma de les seves pizzes i els pots de salses picants que hem demanat. Després de dinar decidim arribar-nos a l'estació de tren per anar fins a Villingen, on el mapa diu que hi ha un casc històric potent. Així doncs ja n'hi ha prou de pedalar per avui i deixem que els últims km els faci el tren per nosaltres.

torre i muralles de Villingen

Arribem a Villingen després de 20 minuts de tren i ja sense pluja. Anem a buscar hotel ja que l'alberg ens ha marxat del cap. La primera impressió després de veure les torres de la muralla és que aquesta ciutat promet força. Finalment trobem allotjament al costat mateix de les muralles. Dutxa, carregar piles i cap a fer un tomet i fer gana per sopar. La ciutat ens sorprèn gratament i gaudim de la seva catedral i de les últimes llums del dia, així com de l'arc de St Martí que ens sorprèn després d'un lleuger plogim, per acabar de decorar les cases medievals de la ciutat. Acabem sopant un falafel i a dormir aviat, com cada dia, els dies dalt de la bici es noten, però tot plegat fa que tinguem molt bones sensacions

detall d'una font a Unterkirnach

rampes inicials de sortida de Triberg (15%)

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 3: FREUDENSTADT - TRIBERG

2011-08-25T16:43:00.000+02:00

Ens tornem a llevar a les 8h i tornem a disfrutar d'un bufet lliure complet, tot i que el cafè encara deixa molt a desitjar... Preparem les bicis i anem a fer el tomet pel centre que no vam poder fer el dia anterior, aquest cop amb una llum encantadora de matí. Agafem aigua d'una font a la sortida del poble, i ens adelanta el senyor que feia la goma el dia anterior, i aquest cop porta un matalàs petit lligat al portaequipatge...!!! Ens saluda i s'allunya somrient...

Nosaltres anem a buscar la sortida en direcció a Lauterbad. Hem vist en un mapa de l'alberg que hi ha un embassament força aprop que segurament val la pena visitar: Stausee Kleine Kinzig, on arribem després de 2 hores de pedalar per entre boscos i pistes forestals inacabables. Altre cop fa un dia esplèndit i ho aprofitem al màxim. Després de la sessió de fotos a l'embassament volem agafar direcció a Alpirsbach però ens passem l'encreuament i baixem paral.lels al riu Kleine Kinzig, que em deixa maravellat. Quin paisatge més encantador, coincidint amb el Camí de St Jaume...!!!

Arribem per carreteretes a Schenkenzell i d'aquí agafem cap a la dreta direcció a Schiltach, on tenim parada obligatòria. Mare meva quin poblet i quina feinada de restauració. Impressionant!!! Aprofitem per dinar a l'ombra d'un parasol i prenem la primera weissbier (cervesa de blat) del viatge, que com sempre està boníssima. Després de dinar segona tanda de fotos amb llum diferent. Continuem encara per ruta cicloturista cap a Schramberg. D'aquí a Lauterbach per un port de muntanya amb rampes mitjanes del 9%. Perfecte però amb massa calor!!! L'únic camió que ens passa amb una mica de perill porta matrícula espanyola, com havia de ser...brrrr!!!

Agafem una pista asfaltada en direcció a Tennenbronn i Triberg, però és una mica tard, les 17h, i decidim anar-hi per la carretera, abans però gaudim una bona estona de les vistes que ens ofereix aquest paisatge tan maravellós, amb prats d'herba interminables. Tornem a la carretera de Hornberg i ens trobem amb una baixada on les rampes arribem al 19%, i on agafem 75,6 km/h. Brutal!!! Hem arribat a la Deutsche Uhrenstrasse (la carretera de l'hora), ja que és la zona on es fan els rellotges de cut-cut, i on passem pel costat del rellotge de cut-cut més gran del món, bestial! La carretera aquest cop es fa una mica pesada, però finalment arribem a Triberg després de pujada i més pujada.

Decidim anar a buscar l'alberg, i després de parlar amb una dona molt simpàtica ens animem a pujar-hi ja que ens ha dit que s'hi menja bé, però que hi ha molta pujada. Devant nostre tenim 800 m al 19%, i és que aquest carrer és com una paret devant dels morros. Arribem dalt i per la nostra sorpresa l'alberg és tancat fins les 21h. Són les 18.30h i decidim anar a un hotel que hem passat al principi de la pujada. Catxís amb els albergs, sembla que ho facin expressament... Altre cop habitació pels tres amb sopar a l'hotel. Després de sopar anar a fer un volt i entrem a fer un gin-tònic en un bareto d'aquells que rememoren la música dels 80's. Maco, maco...!!!

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 2: SCHÖMBERG - FREUDENSTADT

2011-08-25T16:07:00.000+02:00

Ens llevem sobre les 8 per anar a esmorzar entrant al menjador amb un bufet lliure que ens farà les piles. Sortim de Schömberg per la mateixa pista que vam arribar i agafem direcció Calmbach i Bad Wildbad per entre pistes forestals molt bones, amb algun tram de senderó per acabar de arrodonir-ho. Arribem a Bad Wildbad i abans d'entrar al poble girem a la dreta direcció Sommerberg (784 m) per una pista asfaltada que deu ni do com puja. El temps no mostra clemència i fa un sol de justícia, suant la gota gorda. Trobem la pista que ens portarà a Grünhutte on aprofitem per menjar el primer bratwurst amb cervesa, primer passem però per una zona de pistes de descens de bici, amb nivells i tot. Espectacular!

Continuem encara per pistes forestals en direcció a Enzklösterle, Rohnbach i Seewald seguint les senyals de cicloturisme atravessant boscos frondosos i sense problema d'orientació. D'aquí continuem per rutes cicloturistes cap a Schonegrund, on parem a fer un segon mos i a agafar aigua d'una font mooooolt bonica. El dia encara aguanta radiant, sembla mentida que estiguem a Alemanya. Seguim per entre prats verdíssims i paisatge rural a tope en direcció a Klöster-reichenbach i Baiersbronn. Des d'aquí agafarem direcció a Freudenstadt on arribarem sobre les 19.30h després de pujar per una rampa bastant inhumana, sort que està asfaltada, després de sobrepassar un home que ens anava fent la goma amb la seva súper bicicleta.

Decidim anar a buscar l'alberg passant pel centre del poble, que ens agrada força: bon gust i colors a dojo! Trobem l'alberg una mica apartat del centre, i la nostra sorpresa arriba quan ens diuen que no podem registrar-nos fins les 21h. Li demanem a la noia del mostrador si almenys podem fer servir les dutxes i deixar les bicis i alforges al soterrani per anar a menjar alguna cosa per sopar.

Deu ni do amb el Cordon Bleu que ens mengem en Manel i jo... i sort que el David es va oferir voluntari per tornar a l'alberg a fer el registre, perquè gairebé no entrem abans de les 22h. Tot i així força correcte i amb habitació per a naltros sols.

Salut

pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 1: PFORZHEIM - SCHÖMBERG

2011-08-25T09:50:00.000+02:00

preparant bicis a Freiburg

Aquest any he tornat a la Selva Negra però amb un projecte més ambiciós que l'any passat: creuar-la de N a S. Per això em vaig afegir amb en David i en Manel que ja feia uns dies que ho plantejaven i remenaven informació. Així doncs, dormo a BCN i l'endemà sortim amb la furgo carregats amb les bicis i les alforges.

Just passat la Jonquera tenim un problema amb el canvi: s'ha trencat!!! Sort que en Manel és un manetes i després d'una hora i pico aconsseguim trobar el problema i arreglar-lo. Al final ens tornarem uns experts en mecànica de VW... Continuem creuant tot França, però no haviem pensat en un petit detall: estem a 30 de juliol, operació sortida, i trobem unes cues a l'autopista de por, que fan retrassar encara més la pujada cap a Alemanya.

enllaç de trens a Karlsruhe

Arribem a Freiburg sobre les 22.45h, després de viatjar tot el dia amb la paciència característica d'aquest tipus de viatge: calor, km i son, ens hem aixecat molt aviat. Passem la nit a Freiburg, en una zona fantàstica molt aprop del centre. Fa una fresqueta agradable i no plou. L'endemà preparem les bicis i les alforges i anem cap al centre a buscar l'estació de tren. D'aquí agafem un tren fins a Offenburg, després d'equivocar-nos de tren (ens haviem colat en un d'aquests massa macos per portar bicis), el revisor molt amablement ens diu el tren que hem d'agafar uns minuts més tard. Està carregat de bicis (cicloturisme, carretera i BTT), i em fa recordar que ja som a Alemanya (m'encanta aquest país!!). D'Offenburg agafem un altre tren a Karlsruhe i d'aquí un altre a Pforzheim. En total unes 2 hores en tren. A partir d'aquí la bicicleta serà el nostre mitjà de transport durant una setmana, aproximadament.

Schwarzwald en pura esència

Només sortir de l'estació de tren ja trobem indicadors de tota mena (BTT, a peu i cicloturisme). En David em va passar un trak pel GPS de la ruta de BTT, que en principi és la què volem seguir. Així doncs comencem guiant-nos pels cartellets grocs i blaus. El temps aguanta i no tenim cap allotjament reservat, així que el sentiment de llibertat és practicament total.

Un home, molt amablement, ens acompanya fins al principi del camí que porta cap a Würm. Els primers km per camins asfaltats ben aviat es converteixen en camins de carro perfectes per rodar. Anem una mica separats del trak però la direcció és bona. Els boscos comencem a ser espesos i d'un verd que costa de veure a les nostres contrades. L'itinerari de BTT de sobte es converteix en un prat gairebé sense camí i amb una rampa duríssima per herba molla. quan arribem dalt, en Manel i jo, comencem a dubtar de si la ruta de BTT és la correcta a seguir. Arribats a dalt comencem a trobar cruïlles amb més bon estat i anem seguint sobre la marxa en direcció Huchenfeld, Unterreichenbach i Schömberg, on arribem després d'una fantàstica baixada. És el primer dia, i per tant encara no estem habituats als horaris i a la manera de viatjar sobre la bici, i això ens destorota una mica, mental i estomacalment. Arribem a Shömberg a la tarda, i decidim buscar algun lloc per dormir, ja que és la població més gran que hem passat avui. No és gens atractiva i la gent de l'hotel no parla anglès, així que he de fer gala de les meves dots de filòleg i treure la pols al meu alemany rovellat.

El sopar i l'allotjament molt correctes, però un pèl cars en comparació. Anem a dormir d'hora, les 22.30h. L'endemà hem quedat per esmorzar sobre les 8h.

triant la direcció correcte

pont abans d'arribar a Schömberg

Salut
pep

CIRC DE REMUÑE

2011-08-24T17:59:00.001+02:00

entrada a la vall de Remuñe
amb les dents d'Alba al fons

Diumenge, 21 d'agost, aprofitem la bonança de temps, massa calor i tot, i després d'haver descansat de la jornada de BTT del dia anterior a les pistes d'esquí de Cerler, ens llevem a les 5.15h per començar a remuntar la vall de Remuñe a les 6.40h. La idea és pujar al Tousse de Remuñe, als pics Rabadà i Navarro, i al pic de Malpàs, tots ells superant els 3000 metres d'alçada.

A les 2 hores de caminar hem superat ja els diferents vivacs o "covachos" que hi ha al costat mateix de l'ibonet de Remuñe, passat l'ibón de Remuñe, que ens queda a l'esquerra. Ens dirigim cap al fons del circ que es comença a tancar devant nostre, on segons el mapa hi ha una traça marcada, però ben aviat comencem a perdre les fites que enfilen fins a l'ibón de Malpàs, el pic més alt d'aquesta carena amb 3109 m. Arribem a l'ibón, ja a 2700 m d'alçada, i decidim vorejar-lo per l'esquerra, ara ja sense rastre de fites per enlloc, però una mica més amunt ens trobem amb una paret de pedra, no del tot vertical però que no fa pinta de portar a bon port, però que ens ofereix amb l'aparició de dos isards, que feia temps no veia per aquestes contrades. Així doncs, després de pensar-ho bastant, decidim baixar una mica i enfilar-nos cap a l'aresta de Remuñe, on ja podrem veure molt millor l'itinerari que ens portarà al primer dels objectius: la Tousse de Remuñe, de 3041 m, i on arribem sobre les 13.40h.

Aresta entre la Tousse i el pic Rabadà

El dia aguanta de maravella i la panoràmica és extraordinària: Perdiguero (3222 m), Pico Royo (3121 m), Punta de Lliterola (3132 m), Picos de Crabioules (3116 m), Malpàs (3109), Pico Boum (3008 m), i al fons en direcció S tot el massís de les Maladetes, amb les dents d'Alba i el Vallivierna al costat.

Segons el mapa el collet que separa la Tousse dels pics Rabadà i Navarro no és massa lluny, així que decidim baixar una mica amb molt de compte i arribar-hi per fer un cop d'ull. Deixem les motxilles al coll, ens posem l'arnés i el casc i comencem la curta aresta que ens portarà al pic de Rabadà (3045 m), al igual que una segona punta uns metres més enllà que no surt al mapa.

segona punta del pic Rabadà (3042 m)
al fons el Malpàs i les Maladetes

Després de pensar-ho decidim deixar els pics Navarro i Malpàs per fer-los des de la vall de Lis, França, des d'on són molt més assequibles. Donem mitja volta per l'aresta, agafem les motxilles, tornem a trepitjar la Tousse i baixem cap a la Forca de Remuñe (2945 m), que assolim uns 45 minuts més tard. Aprofitem per menjar alguna cosa ja que són les 16.20h. Baixem cap al portal de Remuñe gaudint dels ibons de Lliterola que ens quedem a baix a la dreta, i continuem baixant per la vall de Remuñe ara seguint les fites que no ens acompanyat al començament de la jornada. També ens reben amb la seva presència unes marmotes que no es mostren temeroses del nostre pas.

Tousse de Remuñe (3041 m)
amb el Perdiguero alfons

Baixant el Portal de Remuñe amb
la Forca al darrera

Pico Rabadà (3043 m) amb el Perdiguero i el Crabioules al fons

començant per l'esquerra: Boum, Maladetes, Turbón, Tucas Ixeia i Perdiguero

Arribem al punt de sortida a les 19.10h, després de caminar durant més de 11h sense parar, però molt contents per haver superat la verticalitat d'aquesta vall tan agresta.

Salut

pep

FERRATA DEL TOSSAL DE MIRAVET

2011-08-24T10:01:00.000+02:00

Dilluns, tornem cap a casa després d'un cap de setmana intensiu d'activitat de muntanya. Abans, però, passem per Pont de Suert a fer la ferrata del Tossal de Miravet, que recórre una sèrie d'agulles al damunt mateix del poble. La seva línia i equipament són inmillorables i ens deixa un bon sabor de boca. Llàstima que comencen a caure gotes i no portem el material adequat per fer l'última tirolina. Fa una calor sofocant i em cau la gota gorda, i a sobre amb el casc...!! bufff ....

L'aproximació es fa en 15 minuts des de l'escola de muntanya de Pont de suert. La ferrata, depenent del nivell que tinguem, dura entre 1 hora i mitja i 2 hores. El descens es fa en 20 minutets per un senderó que ens fa baixar gairebé corrent de la pendent que té.

Salut

pep

BTT PER LES PISTES DE CERLER

2011-08-24T09:41:00.001+02:00

pels carrers de Cerler

Dissabte matí, hem pujat amb en David a fer un cap de setmana d'activitat a la vall de Benasque. El divendres arribem massa tard per aixecar-nos d'hora, així que deixem els pics de Remuñe per diumenge i decidim aixecar-nos una mica més tard i fer una ruta matinal en BTT.

Sortim d'Anciles sobre les 9.30h en direcció Benasque i d'aquí anem a buscar la carretera que puja a Cerler, on parem a fer un tomet, i més endevant a l'Ampriu, que havia sigut final d'etapa de la Vuelta amb port de categoria especial. La pujada des d'Anciles té uns 16,5 km i una pendent mitja del 8,3%, és a dir més dur que el Tourmalet si el fem des de Ste Marie de Campan (17 km al 7,5 %)!!

carretera de Cerler a l'Ampriu amb el Perdiguero al fons

Quan arribem a l'Ampriu aprofitem que el bar és obert per fer un bon "xampú" i ens animem a pujar part en bici part a peu fins a la Colladeta (2245 m), amb rampes que costen de pujar a peu i que superen el 25%. Aquest coll queda sota del pic de Gallinero, el punt més alt de les pistes d'esquí de Cerler (2728 m), i seprara la zona de l'Ampriu i Basibé amb la zona del Cogulla i el Sarrau, fins on baixarem ja per pista més bona per anar a trobar el camí forestal de l'Avert i la Selva d'Anciles, a meitat de les pistes d'esquí.

colladeta de Gallinero amb les Maladetes (3404 m) al fons

D'aquí anirem a buscar el PR que baixa directe cap a Anciles després de creuar la primera barrancada, ciclable el 85%, i on disfrutarem d'una bona baixada per senderó fins a la porta de casa.

pujant a la Colladeta del Gallinero

coll de l'Ampriu amb el massís del Posets (3375 m) al fons

PR cap a Anciles

Salut

pep

WAY BACK HOME - DANNY MACASKILL

2011-08-16T21:07:00.000+02:00

salut
pep

ERMITA DE ST GREGORI

2011-08-16T14:27:00.000+02:00

Aprofitant que haviem quedat amb la Sònia a Falset, decidim fer un tomet per l'ermita de St Gregori, que queda a les afores del poble, i on s'hi arriba per l'antiga carretera en direcció a Reus, on en un revolt trobarem el camí que hi porta. Si tenim la sort de no trobar-hi ningú, val molt la pena estar-s'hi una estoneta, ja que l'espectacle està servit. Llàstima que la carretera hi passi tant aprop.
També és molt recomanable per quedar-s'hi a dormir si fem travessa pel Priorat.

salut
pep

ANCILS

2011-08-16T14:15:00.000+02:00

El cap de setmana passat vaig estar per la vall de Benasc, on hi ha el camp base: Ancils. Com sempre les seves cases i el seu paisatge em captiva. Excursioneta tranquila fins a l'embassament de Linsoles, a Eriste, i ahir, abans de tornar cap a casa, pujada i baixada d'Ancils a les pistes de Cerler corrent, 400 m + en 1 hora 10 min, i les cuixes com a pedres...

salut
pep

INDUSTRIAL REVOLUTIONS - DANNY MACASKILL

2011-08-16T13:07:00.001+02:00

Us torno a posar un vídeo de Danny Macaskill, on aprofita tot el què pot de les fàbriques abandonades d'Anglaterra. És el mag de les dos rodes aquest tio...!!!!

salut
pep

VOLTA A EIVISSA EN BICICLETA

2011-08-09T18:29:00.005+02:00

camí del pla de Corona

Principis de Juliol. He començat vacances fa uns dies i ja fa un temps que preparo la volta a Eivissa en solitari, en tinc moltes ganes, Eivissa és com una segona casa per mi.

La idea principal d'aquest viatge és unir les torres de guaita que hi ha a s'illa,i que daten dels segles XVI-XVIII, i que servien per controlar l'entrada de naus pirates, fent així un recorregut circular que permet anar parant a les diferents cales que trobarem pel camí. La volta la vaig fer en 3 dies, però val la pena passar-hi més temps. Jo ja hi havia estat vàries vegades i per tant ja em coneixia la major part de les cales, així que ho vaig escurçar. Per mi l'ideal serien 6 dies, inclús fent alguna incurssió cap al centre de l'illa, Sta Gertrudis per exemple, on fan uns "montaditos" genials. Les distàncies no són llargues i les carreteres i pistes asfaltades són molt ciclables.

bestiar a St Mateu

Per dormir podem aprofitar els càmpings que anirem trobant pel camí o senzillament sota "l'hotel de les mil estrelles" si portem un saquet de dormir i la previsió de la météo ha de ser bona.

A continuació descriure a grans trets la ruta sencera, sense aturar-me massa en els detalls, ja que aquests els heu d'anar trobant vosaltres mateixos en el vostre camí.
ÀNIMS !!!

Surto el dia 15 al matí d'Alcover cap a Reus amb la bicicleta per agafar el tren a Barcelona, on embarco a les 9.30h. Arribo al port d'Eivissa sobre les 18h després d'un dia a bord una mica, bastant aborrit. Sort de la música!

es Pou des Lleó

Començo la volta des del mateix port, sortint l'últim del vaixell i dirigint-me cap al centre de la ciutat, al passeig Bara de Rei, des d'on continuo en direcció S cap a la platja d'en Bossa, on passo dels txiringuitos amb música dance i segueixo cap a ses Salines, la platja des Cavallet i la torre de ses Portes. Aquesta torre està al vèrtex més sud de s'illa, tocant a la reserva natural dels Freus, a mig camí d'Eivissa i Formentera.

Ses Salines

Torno enrera cap a les Salines i St Jordi, on aprofito per comprar una mica de menjar, fruita i beure. Continuo en direcció a sa Caleta, on trobem les restes d'un poblat fenici del s.VII a.C. Segueixo cap a la cala des Jondal on no m'aturo i continuo en direcció es Torrent i Porroig fins arribar a una carretera secundària, on agafo pista fins anar a parar a la carretera des Cubells i cala d'Hort. Abans d'arribar-hi, però, agafo pista a l'esquerra per arribar-me al mirador des Vedrà, just a sota la segona torre de guaita, la des Savinar, on m'enfilo pel senderó per arribar-hi en 10 minuts. La vista és de les maques de s'illa, no tinc paraules!

Continuo en direcció a cala d'Hort, però abans d'arribar-hi giro a la dreta en direcció a cala Vedella, abans d'arribar-hi, però, paro a fer una visita a la vila Púnico-Romana del s.V a.C - VII d.C.

torre de ses Portes

Arribo a cala Vedella i continuo per pista asfaltada en direcció a cala Molí, des d'on continuo per carrers d'urbanitzacions i pistes asfaltades fins a cala Tarida, cala Comte i cala Bassa, des d'on hi ha una de les millors postes de sol de s'illa. D'aquí segueixo cap a St Antoni, la segona població més gran de s'illa, pel port des Torrent i la cala de Bou.

camí des Canar a sta Eulària

Des de St Antoni vaig, ara en pujada per carretera, en direcció a cala Salada, des d'on continuo pujant en direcció a Sta Agnès, passant pel pla de Corona, on trobarem unes bones vistes i paisatges interiors molt guapos. De Sta Agnès continuo en direcció a St Mateu per carretera i d'aquí en direcció a es Portitxol i el residencial s'illa Blanca, fins arribar per pista a na Xamena, on gaudim d'unes vistes excel.lents, amb uns bons penyasegats. Baixo al port de St Miquel, abans però ens podem arribar a la torre des Molar que ens queda a l'esquerra per pista sorrenca. Pujo i baixo a la cala de Benirràs, on val la pena fer una aturada i gaudir de la natura eivissenca. De Benirràs vaig a buscar la pista que em portarà a cala Xarraca, i des d'allí, per carretera fins a cala Portinatx.

vila Púnico-Romana de sa Caleta

Des d'aquí continuo en direcció SE per pista asfaltada i en pujada cap a St Joan de Labritja, passant per la cala d'en Serra, on trobarem una estructura hotelera inacabada. De St Joan continuo per carretera, encara en pujada fins al coll de st Joan i baixo cap St Vicent de sa Cala, on m'aturo a veure l'esglèsia. Continuo per la carretera en direcció a cala St Vicent, però abans faig una visita al santuari Púnic des Cuieram. Continuo en pujada per carretera en direcció a St Carlos, abans però em desvio per anar fins a sa cala des Pou des Lleó i la torre d'en Valls, des d'on hi ha una vista excel.lent de l'illa de Tagomago.

molí característic de s'illa

Des Pou des Lleó continuo en direcció a cala Mastella, seguint indicadors de bicicleta. D'aquí pujo per pista asfaltada en direcció a St Carlos, però abans d'arribar-hi agafo direcció es Canar per pista asfaltada. Aquí podem aprofitar per visitar els dos mercats més importants de s'illa: Las Dalias, que obra cada vespre-nit, i el mercat de Punta Arabí, que obre els dimecres tot el dia.

Eivissa

Continuo cap a Sta Eulària des Riu, primer per pista i després per carretera. En aquesta població és molt recomanable fer una visita al puig de Missa, on veurem com era el poble antigament i com la gent es reunia al voltant de les voltes que inicien l'esglèsia per fer-la petar de tant en tant. També hi tenim una bona panoràmica de sta Eulària. Creuo el poble i continuo en direcció a cala Llonga, però abans d'arribar-hi agafo un encreuament a la dreta per carretera sense senyalitzar en direcció a Eivissa. Uns km més enllà agafo pista asfaltada a l'esquerra que em porta de dret a la carretera de cala Llonga a Jesús. Visito l'església i continuo en direcció a cap Martinet, on val la pena aturar-s'hi una estona. D'aquí giro a la dreta fins a cala Talamanca, des d'on ja es veu el port d'Eivissa, i on gaudirem d'una bona vista si hi arribem de cara al vespre. Els colors que es posen sobre la ciutat i la decoració lumínica dels seus carrers fan una barreja colorística exquisita.

posta de sol a Benirràs

No em queda res més per explicar, de moment, només dir-vos que us animeu, agafeu un planell i traceu la ruta que us he descrit, o baixeu el track pel GPS, i a gaudir de s'illa...!!! Molta sort.

es Vedrà

Salut

pep

ENTRE LA RIBERA I LA TERRA ALTA

2011-07-27T23:13:00.000+02:00

Avui tocava tomet amb les bicis de carretera. Ens hem trobat amb en David a la Palma. Hem anat fins a Ascó amb la furgo i allí hem començat fent la pujada per carretera fins a la Fatarella, molt maca i gairebé sense descans. Hem parat al forn per "pillar" uns pastissets i unes magdalenes de xocolata i hem continuat direcció a Camposines, des d'on hem trencat a l'esquerra de nou cap a Ascó.
Un tomet tranquil per carreteres molt guapes. 32 km en poc més d'1 hora i mitja. Les flaques agafen força...!

salut
pep

PEDRAFORCA

2011-07-25T01:30:00.000+02:00

Edu senyalant la direcció correcte

Ahir l'Edu em va dir que marxava al Pedraforca tan sí com sí. Jo, després de posar-me les bambes de muntanya i veure que els talls que tinc als peus ja no em fan tan mal, decideixo acompanyar-lo. Així doncs marxem cap a Saldes, on arribem unes 2 hores i mitja més tard. Fem unes birres a Gòsol, mengem una mica a Saldes i a dormir al mirador de Gresolet.

Edu de camí el Calderer

El "Pedra", com ho coneixem molts muntanyencs, és la gran muntanya catalana abans d'arribar als Pirineus, i per tant és una clàssica de l'alpinisme català, sobretot perquè ofereix una via normal rel.lativament accessible, tot i que de vegades et trobes cada cosa que et fa posar les mans al cap. És un massís format per diverses agulles que rondes els 2.500 m d'alçada. Entre els més alts hi trobem els pollegons superior i inferior, i el Calderer, segon en alçada. La seva imatge de forca rocosa abans d'arribar a Saldes és una de les estampes més boniques del pre-Pirineu, i la converteixen en una de les 50 ascencions més boniques.

Avui el despertador ha sonat a les 6.30h. Una mica de suc, pa i una poma, i a caminar muntanya amunt. Primer passem pel costat del refugi Lluís Estasen i continuem pel PR (marques grogues i blanques) que ens duran al coll del Verdet (2256 m), des d'on podem disfrutar de l'excel.lent vista que tenim cap a Gòsol, St Joan de l'Erm i la cara S del massís del Cadí-Moixeró.

Pep crestejant del pollegó al Calderer

Pujant amb l'ajuda de les cadenes del Calderer

Continuem ara ja per pedrera fins a trobar la canal que enfila el senderó cap a la cresta cimera. Hem d'anar en compte de no xafar malament, el terreny està banstant descompost. Finalment, després de 2 hores i mitja arribem al Pollegó Superior, que amb els seus 2506 m és el punt més alt del massís. Fem la foto de rigor i continuem per la cresta en direcció al Calderer, on sembla que no hi ha ningú. Hi arribem després de superar un petit coll i on ja veiem les cadenes que ens ajudaran a superar la muralla de roca, tan a la part inferior com a la part superior. Arribem al cim del Calderer mitja hora més tard, que amb els seus 2500 m és el segon punt més alt del massís.

els germans Ulldemolins al cim del Calderer 2500 m, al fons el pollegó superior

Reculem el troç de cresta que hem fet del pollegó Superior al Calderer i anem a buscar el senderó que baixa de la tartera del Pedraforca cap al refugi, i d'allí a la furgo de nou. Haurem d'anar en compte ja que la tartera està molt descomposta i ens podem torçar un tormell molt fàcilment.

els germans Ulldemolins al cim del pollegó Superior, 2506 m

salut
pep

TOUR DE FRANCE: COL DU TOURMALET

2011-07-24T20:20:00.000+02:00

Aprofitant que venia el tour de France als pirineus, vam decidir amb en David d'arribar-nos a l'etapa del Tourmalet i Luz Ardiden, per fer nosaltres mateixos l'ascenció a aquest primer coll mític del pirineu francès.

Ens instal.lavem a Ste Marie de Campan, on dormiem la nit abans de què hi arribés el tour, i l'endemà a les 7 del matí arriavem amunt, on ens esperaven 17,5 km de pujada fins al coll de Tourmalet, sense ni un descans, i amb un 9,5% de desnivell en la carretera. Això sí, anavem amb les bicis de BTT, perquè encara no tenim agafat el truquillo a això de la carretera, tot i que ens va picar el "monillo" ...

Després d'arribar a dalt el coll amb un fred i una boira més que considerable, tornavem a baixar a La Mongie per fer un "cafe au lait" ben calentó. quan sortim del bar veiem que el temps millora i el coll es despeja de tal manera que hi brilla el sol. Ens mirem i decidim que allà dalt hi falta gent, encara tenim temps abans no passin els ciclistes. Dit i fet. Així que ens instal.lem a l'última corba de la carretera, la més punyetera, per veure patir els cracks de la bici de carretera, quan de sobte es comença a enboirar altre cop, però ara ja no podem baixar, han tancat la carretera i ens hem de fer fotre, amb el fred que carda ...

Per fi arribem els protagonistes, després de decenes de cotxes amb propaganda i publicitat, però passen tan ràpid que només els veig a través del visor de la càmera. Sort que després em miro les fotos a casa tranquil.lament...

Quan tot acaba i s'obre la carretera baixem amb un tres i no res els 17,5 km que ens separaven de la furgo. Increïble!!!

Salut

pep

DESCENS A ALCOVER I MIRAMAR

2011-07-22T18:23:00.000+02:00

M'han enviat aquest vídeo de la penya Golden Coast Crew, on apareixen bikers fent descens per la zona d'Alcover i Miramar, al costat de caseta, per a què pogueu disfrutar dels boscos tan especials que tenim a l'Alt Camp.

Salut
pep

PRIMER TOMET AMB LA FLACA "RAZESA"

2011-07-13T12:51:00.001+02:00

Ahir vaig tornar als meus inicis amb la bicicleta: la cerretera. Fa ja molts anys que practico la BTT i el cicloturisme, però mai més des dels 16 anys, no havia tingut una bicicleta de carretera, fins que fa uns mesos l'amic Titi d'Alcover m'en va donar una dels anys 80. Li vaig canviar els pneumàtics i el manillar i a córrer.

Total, que ahir, tot i el risc de pluja que hi havia, vaig decidir que era hora de fer-hi un tomet, així que vaig decidir pujar fins a Montral, continuar cap a L'Aixàvega, encreuament de la Mussara, Vilaplana, coll de la Batalla, la Selva del Camp, i ja amb quatre gotes mal contades d'aigua calenteta fins Alcover i casa, on sempre m'esperen els últims metres finals, que són els pitjors de tot, amb rampes del 15% i uns 300 metres de llargada. Només vaig poder fer la foto que veieu, ja que la boira em va impedir fer-ne més.

En total uns 50 km i uns 1200 m + d'ascenció que no està gens malament per fer 23 anys que no tocava carretera, tot en 2 hores 44 minuts.

salut
pep

ENTRE LA RIBERA I EL PRIORAT

2011-07-09T13:05:00.000+02:00

camí vell de St Salvador a Margalef

dimarts, 5 de juliol, sortim de la Palma d'Ebre amb el bon amic David. Comencem en direcció al pla del Junquet i la cova foradada de la Bisbal de Falset. Baixem cap a la carretera i ens dirigim cap a Cabacés. Llàstima, el bar està tancat, això de rodar entre setmana no mola massa ... Pugem cap a l'ermita de st Roc per unes rampes duríssimes al començament, després per pista desfeta i per últim asfaltat fins a l'ermita de la Foia, on aprofitem per agafar aigua de la font que sempre brolla fresca.

ermita de st Roc

Ja comença a fer calor i ara ens espera la pujada dura fins al collet del Ros i a punta de llebreta, des d'on baixarem per senderó cap al mas de Serrador, en runes, però en una colladeta amb unes vistes magnífiques de la vall de st Salvador. Continuem pel senderó que ens portarà a la font de St Salvador, on tornem a parar a agafar aigua.

mas del Serrador

Baixem cap Margalef pel camí vell passant per la cova d'en Ximet, que no coneixia. Quines raconades que ens depara aquest massís sovintment oblidat... Continuem baixant cap al poble per la pista asfaltada i ens dirigim cap a la Bisbal de Falset per carretera. De la Bisbal tornem a la Palma d'Ebre per la pista asfaltada de Bellaguarda i després per la pista de la punta del Manyanes i l'embassament.

Un tomb molt eixerit, amb força desnivell i senderó tècnic, però que m'ha servit per fer fotos de la guia del Priorat, que espero vegi la llum ben aviat.

arribant al mas de Serrador

ermita de la Foia

font de st salvador

cova d'en Ximet

salut

pep

FLORA

2011-07-06T20:10:00.001+02:00

Aquest cap de setmana passat vaig estar per Anciles (Benasque) amb el bon amic Sergi. A part de la festa major, amb un DJ collonut i uns/a gogo's sorprenents, vam poder disfrutar de la flora que ens ofereixen els jardins naturals que trobem a la vora del camí. Us en deixo una mostra. Que la disfruteu...!

salut
pep

BTT PEL SE DEL MONTSANT - PRIORAT

2011-06-27T20:16:00.004+02:00

Eduard a la Vilella Baixa

Em llevo aviadet, a les 6.30h. He quedat amb l'Eduard a la Vilella Baixa amb la intenció d'anar a repassar algunes pistes i senderons per aquesta vessant del massís del Montsant.

Comencem pujant per carretera fins la Vilella Alta, i fins al coll de la Creu, amb una rampa asfaltada del 18%. Arribem a Escaladei havent creuat la serra de la Creu Alta, que separa Poboleda del massís del Montsant. Fem un tomet pel poble, que sempre se la mereix, i continuem en direcció a la Cartoixa, on sempre hi molesta la grua que ja fa segles que s'ha instal.lat allí per a les reformes.

collet dels Horts

Continuem per l'esquerra en direcció al collet dels Horts. Abans però fem una visita a l'ermita de la Pietat, on ens sorprèn la seva situació ombrívola. El dia ha començat amb una lleugera boirina de calor que desapareix quan arribem al collet dels Horts. La vista ja comença a ser esplèndida, i el cel d'un blau intens ho acaba d'arrodonir tot plegat.

camí empedrat al pont de Cavaloca

barraca del Creuetes

Continuem cap al mas de Forçans i abans d'arribar al collet del pla del Bisbe decantem cap a l'esquerra fins al mas Déu i el coll de la Guixera, des d'on baixem cap a la barraca del Creuetes, i ja per senderó empedrat fins a trobar l'indicador que ens portarà al pont de Cavaloca.

D'aquí tornem enrera fins a la bifurcació i continuem en direcció a la Vilella Baixa, encara per senderó.

baixant cap a la Vilella Baixa des del pont de Cavaloca

Una passada!!! Un total de 25 km i 800 m de desnivell +.
En acabar parem a fer una cerveseta i unes patates amb olivetes per continuar parlant de la pròxima sortida, que ja esperem amb candeletes...

Salut
pep

VALL DE RIOUMAJOU

2011-06-19T19:16:00.002+02:00

Hospice de Rioumajou

Dilluns 6 de juny. Després de deixar l'ascenció al Pic Long per l'embassament de Cap de Long per més endevant, decidim entre pluja fina endinsar-nos a la vall de Rioumajou, que tot i ser força desconeguda ens depara una bellesa flagrant, amb una zona més congosta i amb ascencions per senderons que no donen repòs.

Abans de buscar un lloc per sopar i dormir ens arribem per pista fins a l'Hospice de Rioumajou, on coneixem l'amable senyor que cuida de l'habitació que guarden pels peregrins que fan aquest tram de Camí de St Jacque. Finalment sopem i dormim a la furgo a la zona d'acampada de Frédancon en companyia d'unes quantes eixerides i famèliques vaques franceses.

L'endemà ens llevem d'hora, i després de tornar a mirar el mapa decidim pujar fins a la cabana de Thou, i com que el dia aguanta pugem uns metres més per veure de més aprop l'impressionant cresta O del pic de Lostou. A la dreta tenim l'encara més impressionant cara N del pic de Batoua o Culfreda, on ja hem traçat imaginativament una ascenció mixta per l'evident corredor de neu que s'hi enfila de forma diagonal. Més al fons es pot entreveure el coll d'Ordiceto i les valls aragoneses.

Tornem a Frédancon havent realitzat una ascenció d'uns 1.250 m positius, que no està gens malament per pujar només fins a un coll... es que no hi ha descans en aquesta vall..??!! FANTÀSTIC !!!

cresta de Lostou, 3023 m

cabana de Thou.
Al fons el pic d'Escalet, 2728 m

cara N del Batoua, 3034 m

Salut
pep

NÉOUVIELLE - 3091 m

2011-06-16T16:17:00.005+02:00

el dissabte 4 de juny ens dirigim cap a Ainsa, Bielsa, i St Lary, on sopem una pizza. Ja fa dies que preparem aquesta sortida de 3 dies, però la météo no pintava massa fina. Després de sopar pugem al llac d'Aubert, on dormim a la furgo entre alguna cortina d'aigua.

L'endemà el cel està totalment serè, quin bon rotllo. Per fi puc contemplar el massís del Néouvielle, un dels pocs que em faltava per veure. Comencem a caminar en direcció a la Brecha de Chausenque. La idea inicial és fer la cresta que arriba al pic de Néouvielle per la dreta, i que queda a continuació de la cresta de Espade, però els mals records i les boirines constants no em deixen pujar més de la meitat. Així que em deixo guiar pel Jordi fins al glaciar i pujar al cim del Néouvielle per la ruta normal, que travessa el glaciar encara força nevat.

Hem sigut els primers de trepitjar aquesta neu en el dia d'avui, però arribem dalt el cim els últims, tancant una petita desfilada de muntanyencs que s'han deixat caure a un dels tres mils més assequibles del Pirineu, i totalment en terra francesa. Mala sort que no podem gaudir de les vistes degut a les boires constants, però la companyia d'uns vascos, veïns de furgoneta al pàrking d'Aubert, ho fa més portable.

La baixada sense problemes ens depara amb un petit plugim que dura poca estona. En resum, una ascenció molt maca i amb unes vistes espectaculars cap al Midi de Bigorra i als massísos del Vignemale i Balaitous quan no hi ha boires.

Salut

pep

VALL DEL GLORIETA

2011-06-15T21:20:00.001+02:00

Aquesta tarda he anat a fer una passejada molt agradable per la meva estimada i veïna vall del Glorieta, que tantes estones de pau m'ha donat. Us en deixo una petitíssima mostra.

Que la disfruteu...!!!

Salut
pep

ESCALANT A MARGALEF ...

2011-06-14T01:45:00.000+02:00

Dies de festa. Ens trobem amb l'Edu i L'Eva per fer uns llargs a MArgalef i estirar els braços una micona. L'embassament està preciós i l'arribada d'escaladors d'arreu ja comença a ser notable. Abans, però, hem passat pel bar Cal Vernet, on prenem una mica de reconstituent i guadim de la simpatia del Josep Mª...

Anem al sector Llepafils a fer unes vies de 4º per acostumar-nos a la roca margalefant, i que trobarem a sobre una balma enorme que es troba a l'esquerra del camí asfaltat que porta a l'embassament.

Salut

pep

CARRILS BICI DE NEW YORK

2011-06-10T17:01:00.000+02:00

Això és el què passa si fas cas a la policía de New York després de posar-te una multa de 50$ per no anar pel carril bici. El policía li diu després de posar-li la multa que ha de circular pels carrils bici. El protagonista en dóna bona mostra de perquè no ho va fer quan el van multar.

Salut
pep

M'APUNTO A MOURE'M EN BICI

2011-06-09T23:43:00.000+02:00

Genial anunci de la DGT en el què parlen de la importància de moure's en bici tan dintre com fora de les poblacions.

salut
pep

VOLTA ALS PORTS 2011

2011-06-07T10:39:00.002+02:00

salut
pep

BARDENAS REALES: RALLÓN Y PISQUERRA

2011-06-02T17:30:00.001+02:00

avui al matí ens hem llevat a les 6.30h. Ha plogut durant la nit i el temps està molt ventós i ple de núuvols. Decidim esmorzar una mica i anar fins al quartel militar que hi ha dintre del parc natural: al.lucinant!!! Fan pràctiques de tir i hi sobrevolen avions de guerra que fan una sorollada bestial!!!

Volem trobar el famós senderó del paso de los Ciervos, del què tant hem sentit a parlar. Així doncs ens arribem a l'alçada de la muntanya del Rallón, on deixarem la furgo. Començarem seguint un troç de track que porto al GPS, que no deixarem fins ben endevant. El primer 1,5 Km passa de ser pista a ser camí de ferradura en mal estat, però es comença a endinsar en una espècie de desert marronós, on cada cop és més evident que de cop i volta ens apareixaran una colla d'indis amb arcs i fletxes. Continuem endevant, seguint el track del GPS. El cel es comença a obrir tímidament, les nostres bicicletes entren ja en un món totalment desconegut, ple de cromacitat, llomes i muntanyes arrugades, que es deixen caure un centenar de metres més avall. Continuem el GPS envadalits per la natura que ens envolta. Això és fascinant! Per fi trobem el senderó que tant haviem sommiat. El paisatge és increiblement bonic, diferent si més no. Ens anem apropant a l'entrada del senderó, parant a fer fotos cada 2 x 3. Ja està, ja hi som. "Vinga David tu primer que jo et faig unes fotos. Després baixo jo i me'n fas tu a mi...!".

Hem arribat a la part de baix. Hem realitzat un somni de BTTeros, i ara som al bell mig d'un barranc que ben bé es podria comparar, a petita escala, al canyó del Colorado. Quina passada!

El cel es torna a tapar i cau alguna gota, però continuem el track del GPS fins a sortir a una pista principal, que seguim enrera fins arribar novament a la furgo.

Han estat 15 km d'adrenalina a tope. Quina canya!!!

Salut

pep
pep

BARDENAS REALES: VOLTA A CASTILDETIERRA

2011-05-31T22:50:00.004+02:00

Fa temps que li tenia ganes a aquesta zona, imprescindible per molts amants de la BTT, no tan sols per ser parc natural i poder gaudir de les directrius de què gaudeix un parc d'aquestes característiques, sinó perquè el paisatge en sí és diferent a tot el què estem acostumats a veure.

La manca de vegetació i els colors intensos de la gama del marró, taronja i verd es mostren en la seva pura essència.

Hem quedat amb el David a Flix, i a les 9.30h sortim cap a Fraga, Saragossa, Tudela i Arguedas, on comencem la volta. Aquest poblet ens pot servir de camp base. Agafem la carretera del camp de tir i la continuem fins a trobar una pista a mà esquerra que ens durà sense deixar-la a una de les atraccions principals del parc: la torre de Castildetierra, que sense ser excessivament altiva es fa mirar des de tots els angles. És impressionant veure com tot i el vent i la pluja no han pogut desfer aquesta torre de terra tova encara.

El cel es va tapant per moments però decidim continuar i fer el tomb fins a l'ermita del Yugo i Arguedas. 20 minuts més tard tindrem la lluita servida entre el vent i la pluja de cara. No puc veure ni el camí del mal que fan les gotes a les galtes. Els trons sonen per tot arreu i he d'admetre que anava una mica acollonit. Però al final de la llarga pujada de 4 quilòmetres trobavem l'ermita del Yugo, on paravem a prendre un orujito d'herbes, i on baixavem novament a Arguedas sense pluja. Vam arribar a la furgo completament xops!!! Cordino i a estendre roba per l'endemà.

Volta súper recomanable i feréstega, però sobretot agafeu bon temps i porteu mapa o GPS, perquè el terreny és molt perdedor.

Salut

pep

VALLS HOMENATGE A XAVI TONDO

2011-05-29T16:49:00.007+02:00

Especial i emocionant adéu al nostre ciclista més estimat: Xavi Tondo. A les 9.30h sortiem gairebé un centenar de ciclistes a fer el tomb que en Xavi sempre realitzava per entrenar. Valls, Bràfim, Vila-Rodona, Santes Creus, el Pont d'Armentera i el Pla de Sta Maria. Foto de grup abans d'arribar novament a Valls per recordar a en Xavi. Després a la plaça del Pati, retrobament amb la família i més gent que s'ha apuntat al homenatge. S'han llegit 2 manifestos que han fet saltar més d'una llàgrima, i la veritat és que ha sigut tot molt emotiu, i jo diria que tendre. Després, en silenci, hem baixat del Pati a la plaça del Blat on s'ha acabat l'homenatge.

Xavi, siguis on siguis, descansa en pau !!!

Salut

pep

ESPAÑISTAN...!!!

2011-05-27T15:32:00.002+02:00

salut
pep

HOMENATGE A XAVI TONDO

2011-05-24T00:06:00.002+02:00

Descansa en pau, Xavi. Sempre et recordarem com un gran ciclista, però sobretot com una gran PERSONA.

Salut

pep

BTT PELS VOLTANTS DEL TURBÓN

2011-05-19T18:45:00.004+02:00

Dilluns passat, després de pujar al ibón de Cregüeña, vaig agafar la bici i vaig anar cap a Castejón de Sos i Bisaurri, des d'on vaig pujar fins a St Martín de Veri. Aquí començava una volteta súper agradable pels poblets que formen la vessant E del massís del Turbón.
Agafem la pista que creua el riu i puja per l'altre costat fins anar a parar a la pista de Selvaplana, passat l'encreuament que porta al poblet de la Múria. Seguim sempre la pista fins a arribar a un pal de fusta que indica "Espés i ermita de las Aras". Seguim el PR (groc i blanc) fins a arribar ja en baixada a la pista asfaltada que, a l'esquerra, puja al poblet de Espés. D'aquí continuem per pista asfaltada fins a Espés de Dalt i Abella, però abans d'arribar-hi trenquem a la dreta per pista de muntanya, creuant un parell de valles elèctriques que tanquen els ramats de vaques i les seves pastures. Arribarem al poblet de St Feliu de Veri, des d'on continuarem altre cop per pistes de muntanya a St Martín. Una volta que ens deixarà un enorme regust de verd i bellesa a tot el cos, especialment en aquesta época.

autoretrat !!! // pista de Selvaplana

poblet de St Feliu de Veri i el Turbón al fons // poblet de Espés de Baix

Salut
pep

PRIMAVERA A ANCILES

2011-05-17T13:29:00.004+02:00

Passejada pels voltants del poblet d'Anciles en plena primavera...

Salut
pep

CAMINO DE LES SOMERES

2011-05-17T13:18:00.006+02:00

Ahir a la tarda, després de la rutilla de BTT per la zona S del Turbón, vaig sortir a estirar una mica les cames. El què us proposo és una passejada moooolt tranquila pels voltants de Benasque, sortint d'Anciles pel camí de les Someres.
Sortim d'Anciles i agafem el camí que creua el riu per arribar a Benasque pel camí nou. Arribem a Benasque pel pont d'entrada. Continuem sense entrar al poble per l'esquerra del riu on trobarem indicacions de la ruta de los Barrancos. Passarem per un aparcament nou. Continuem sempre per la banda esquerra del riu Éssera fins a trobar indicadors del camí de les Someres, que seguirem fins arribar a les vies d'escalada de Sacs. Trobarem també marques de PR (grogues i blanques). Arribarem al final per tornar a creuar el riu i girar en direcció a Benasque seguint les marques de PR. En total uns 9 km totalment plans i amb molta calma i soroll de riu, i molt bona oportunitat per gaudir de la flora que hi ha a la vall.

Salut
pep

IBON DE CREGÜEÑA

2011-05-15T19:49:00.004+02:00

Avui diumenge no m'he llevat mssa d'hora, tot i així hem decidit amb la Tura de fer una visita a la vall de Cregüeña i arribar al seu llac, el més gran i alt del pirineu aragonès (2600 m).
Hem deixat el cotxe al pla dels Baños de Benasque i hem continuat la pista en direcció al pla de Senarta fins a trobar l'entrada de la vall de Cregüeña. El senderó no dóna ni un sol respir i està ple de pedres que no faciliten gens la marxa, tot i així quan s'arriba al llac les vistes són espectaculars.
Els últims 150 metres de desnivell encara els hem fet amb força neu i la nostra sorpresa ha estat quan hem vist el llac encara cobert de neu i gel, tot i que ja s'apreciaven algunes taquetes de color turquesa, senyal ja de desglaç. Al seu damunt la cresta de Cregüeña, el pico Maldito, l'Aragüells (el primer tresmil que vaig pujar fa vora 20 anys) i el pic de Cregüeña. Al N els massissos del Posets i el Perdiguero, i a sota les valls d'Estós, Literola, Remuñe i Gorgutes. Simplement espatarrant !!! A les parts més baixes de la vall hi ha una verdor que sembla un insult per a la vista.

Salut
pep

ALIBI - 30 SECONDS TO MARS ...

2011-05-13T19:57:00.001+02:00

Video i música fantàstiques. Val la pena dedicar-li uns minuts ...

Alibi - 30 Seconds To Mars ( Tribute By GFarina ) from Gustavo Farina on Vimeo.

salut
pep

CAMÍ DE ST JAUME: MONSERRAT - JUNEDA

2011-05-10T19:16:00.002+02:00

monestir de montserrat // parada a Anglesola

Dilluns 9 de maig. Agafo el tren a Reus a les 7.32 fins a Sants estació on m'està esperant l'Alvar. D'allí anem a Martorell i Monistrol, per agafar el cremallera al monestir de Montserrat.
Comencem a pedalar sobre les 11.30h després de fer-nos la foto de rigor amb el monestir i les muntanyes de Montserrat, sempre tan espectaculars...
La idea és fer Montserrat - Lleida en 2 dies seguint el camí de St Jaume.

PRIMER DIA, dilluns 9 de maig:
Sortim del monestir de Monserrat fins a Igualada gairebé per carretera secundària, passant pel coll de can Massana, el coll del Bruc i Castellolí. Fem una petita visita a la ciutat tèxtil per excel.lència del centre de Catalunya, i continuem per les fletxes grogues en direcció a Cervera, passant per Jorba,on pararem a dinar, Sta Maria del Camí i el coll de la Panadella, on deixem l'asfaltat i continuem per camí fins a Pallerols i St Antolí i Vilanova. Després de l'ermita de St Pere dels Arquells el camí es bifurca. Nosaltres sense saber-ho agafem el què es torna senderó muntanya amunt, però que després s'agraeix de baixada i no ens fa perdre massa temps. Som ja a la conca del riu Ondara, i abans d'entrar a Cervera passem pel tranquil poblet de Vergós, on trobem moltes curiositats.
Després de fer una visita al centre de la capital de la Segarra, continuem altra vegada per camí totalment planer en direcció a Tàrrega, passant per Fonolleres i el Talladell. Un cop a Tàrrega entrem a la zona vella fins a l'església i en sortim per l'O en direcció a Vilagrassa per carretera. Continuem ara ja cap a Anglesola, on parem a fer un mos i començar a buscar lloc per dormir. Són les 19h i portem ja uns 80 km, i menys mal que el sol i la calor no ens han fet patir massa. Finalment trobem lloc per dormir al poble del costat, Castellnou de Seana, però encara ens queden uns 13 km. Hi arribarem en mitja hora per terreny totalment planer.
Després de quedar amb l'agutzil del poble perquè ens ensenyi l'alberg de peregrins, decidim continuar buscant a veure què més trobem, fins que gairebé a tocar anem a petar a Casa Olivé, una casa d'allotjament rural que està buida aquest dia, i que ens agrada molt més que l'alberg, bàsicament perquè no portem res per dormir ni per aixugar-nos després de la dutxa. Casa Olivé és molt econòmic per tot l'espai que ofereix. A part tampoc portem cap fitxa per segellar, això ho deixo pels pregrins de debò ...!
Per sopar ens esperen al cafè Modern, on ens preparen una bona amanida, truita i pa amb embotit. Tot un luxe de rebuda amb companyia i xerrada inclosa. Gràcies companys, s'agraeix!!

casa pairal catalana aprop de Talladell // detall del camí a Pallerols, aprop de Cervera

SEGON DIA, dimarts 10 de maig:
Ens llevem sobre les 8h i tornem al cafè Modern per esmorzar. Sortim del poble sobre les 9.30h i ens veiem obligats a posar-nos les jaquetes ja que l'aire és fresquet. Continuem novament per camins totalment plans i en un estat excel.lent fins a Lleida, passant per Palau d'Anglesola i Bell-lloc d'Urgell, des d'on ja agafem l'entrada a la capital del Segrià pel parc de la Mitjana. Aprofitem per pujar fins a la Seu, sempre oferint-nos unes magnífiques vistes del pla de Lleida. El tren que hem d'agafar no surt fins les 15.45h, així que apsofitem les bicicletes i anem a buscar el camí del canal d'Urgell, més concretament la seva sèquia quarta fins a Juneda, on parem a fer un mos abans de pujar al tren.

la seu de lleida // pal indicador després de Castellnou de Seana // camí de st Jaume arribant a Palau d'Anglesola

En definitiva 1 dia i mig completíssim, amb 160 km del camí de St Jaume català. Ara només ens falta del Cap de Creus a Montserrat. A veure si cau ben aviat i haurem creuat Catalunya de costat a costat. Alvar, novament gràcies per la teva companyia!!!

salut
pep

LEARNING TO FLY ...

2011-04-30T18:37:00.003+02:00

Us deixo amb aquest altre mini-reportatge de la Steph Davis escalant una de les fisures més complicades de la zona d'Indian Creek, Learning to Fly (Utah). Un tipus d'escalada on només et pots aguantar introduïnt els dits o la mà a la fisura i rotar el braç per fer que la mà o els dits es quedin atrapats dintre. Sembla mentida com es pot aguantar el cosa amb aquesta tècnica ...

Learning to Fly from steph davis on Vimeo.

Salut
pep

IN THE WOODS: senzillament bonic ...

2011-04-30T18:24:00.004+02:00

He trobat aquest vídeo al Vimeo i m'ha semblat súper maco!!! La música, els colors, l'slow motion que es fa servir... us el deixo perquè també el disfruteu.

In the woods. Canon 7D slow motion. from Andy Reale on Vimeo.

salut
pep

ESCÒCIA CENTRE I HIGHLANDS

2011-04-25T21:47:00.010+02:00

Arriba setmana santa i aprofitem per voltarla una mica. Aquesta vegada hem triat Escòcia, ja fa temps que li teniem ganes i és una bona oportunitat.
Vam començar a l'aeroport de Prestwick on haviem llogat el cotxe. Altre cop conduir per l'esquerra, sort que a Irlanda ja vam fer pràctiques...!!!
Passem per Glasgow, on estem tot el matí, és més bonic del què pinten les guies, i a part va fer un solet magnífic. Continuavem cap a la costa oest passant per l'extrem occidental del parc nacional Loch Lohmond & the Trossachs. Passem pels poblets de Greenock, Tarbet, Invernaray, Kilmartin, fins arribar a Oban, un poble costaner on trobem la primera destileria de whisky, i on ens allotgem al primer Bed & Breaskfast recomanat per Lonely Planet. Per ser el primer dia el temps ens ha respectat força, tot i i així ha estat molt núvol durant tot el dia amb algun ruixat inclòs.

Fort William i castell d'Edinburgh
La gent és molt amable, i ens indiquen i ajuden quan ho demanem. Tirem de Guinness perquè la cervesa local no està massa recomanada ni anunciada.
El segon dia resseguim un trocet de costa i arribem al castell enrunat de Dunolli, després girem cua i agafem direcció Fort William, on arribarem per passar la segona nit. Som a la porta de la muntanya més alta de tot el Regne Unit, el Ben Nevis (1344 m), però de moment no l'hem pogut veure perquè encara continua el cel tapat. Aquest poble no té tanta vida com Oban, però fem un tomb pel carrer peatonal, i aprofitem per anar a veure el monument de Glenfinnan, devant el Loch Shiel. La gent del bed & breakfast són molt acollidors. L'endemà tenim la intenció de pujar al Ben Nevis, però la previsió meteorològica no és massa bona, així que decidim fer una excursió alternativa per la vall de Glenn Nevis fins a la cascada "princess veil", una caiguda de 100 m enmig d'una vall ampla i grandiosa.

catedral d'Edinburgh, castell de Menzie i llac Lohmon
Després de l'excursió agafem direcció a Inverness, passant primer per Fort Augustus i el Loch Ness, tot i que encara no hem vist el monstre... El dia ha aclarit i el paisatge es transforma en una estora verda i marrón, i amb neu a dalt a les muntanyes, deixant un paisatge fabulós que agraïm moltíssim.
Arribem a Inverness i trobem un altre bed & breakfast al centre mateix del poble. Som a la ciutat més gran de les Highlands del nord i el solet continua brillant. Aprofitem per probar unes cerveses ecològiques que fan a les Black Islands, una mica més al nord, i on anirem el dia següent. Inverness ens ha captivat i hi passem tota la tarda amb molta tranquilitat.
L'endemà continuem cap a Nairn, Grantown-on-Spey i Aviemore, on parem a dinar. Avui també fa un dia fantàstic amb un sol maravellós i ho aprofitem de valent. Aprofitem per pujar anar fins al Loch Morlich, on disfrutem de la vista de les muntanyes del parc nacional de Cairgorms. Quina tranquilitat. Continuem avall cap a Kingussie, Newtonmore, Dalwhinnie i Pitlochry, on pararem a dormir. Al bed & breakfast coincidim amb una gent de Granada i Badajoz. Esmorzem junts, bon rotllo! La nit anterior vam estar sopant a la destileria de Moulin que estava recomanada per la guia, i no ens va decebre. L'endemà vam visitar la destileria més petita d'Escòcia: Edradour. Per fi vam aprendre com feia el whisky aquella gent!!
El paisatge és més bonic en aquesta zona i les ovelles formen part d'ell, són inseparables.

béns, Inverness i gaiters a Edinburgh
L'endemà continuem per entre boires matinals i ens arribem al castell de fades de Menzies, on trobem el primer escocès amb faldilles, per fer-se la foto, és clar ...
Seguim avall cap a Aberfeldy, Crieff i Stirling, on passem la nit següent. Stirling és d'una bellesa captivadora: l'església, el cementiri, el castell, els carrers medievals en baixada, i amb una vidilla important. Hi passem una bona estona fins que el sol es pon.
L'endemà arribem a Edimburgh a mig matí. La capital imposa. El sol brilla i els carrers són plens de vida. Hem trobat un altre bed & breakfast en ple centre, a 10 minuts del castell i la Grossmarket. Els carrers són elegants i la pujada al castell és plena de turistes, potser tots els què no haviem trobat fins ara... Fem la visita esperada al castell que, amb la seva història ens captiva encara més. Diuen que és una de les capitals més boniques d'Europa, i crec que ténen tota la raó en aquesta afirmació. Si més no les podria comparar amb Praga, Gdánsk o Cracòvia.
En definitiva un viatge esperat ple de tranquilitat i racons que han quedat per veure,potser per més endevant... segur que no es mouran ...

Castell Urquart i llac Ness

Salut
pep